Torna a la ciutat comtal l’obra guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or 2014.
Norbert Martínez dirigeix Llibert, la primera obra de Gemma Brió: “una dramaturga viva i contemporània!”, exclama Martínez, doncs és un fet poc habitual als nostres teatres, que els ha permès fer un procés llarg i curós de treball. Un procés que ha donat els seus fruits: a les bones crítiques que va rebre la seva actuació al Teatre Almeria, se’ls suma el premi de la crítica de la revista Serra d’Or 2014 al conjunt de l’espectacle.
Llibert és una història molt humana, que crea empatia: “És una tragèdia moderna –confessa Brió–, amb estructura clàssica, que arriba a la gent perquè els personatges són molt humans i no l’encerten sempre”. Aquest relat d’una mare i els 15 dies de vida del seu fill arriba a la Biblioteca Nacional de Catalunya amb petites diferències de les anteriors representacions.
Per tal de tornar-lo a representar, l’han assajat durant dos mesos i mig: “el text ja estava –explica Brió–, però volíem crear i refer”. Igual que a l’Almeria, a la Biblioteca tindrán el públic molt a prop, amb tres grades rodejant l’espectacle “a la italiana”, creant una experiència molt íntima, petita i propera, on es barreja l’escalfor de les persones amb la fredor moderna del blanc que regna a l’escenografia i l’electricitat de la guitarra, tot embolcallat amb l’arquitectura característica de l’antic hospital que és el teatre. A l’inici, l’escenari és també una sala d’espera d’un metge, però l’espai creix i “es transforma en un lloc mental on la protagonista pot explicar la seva història”, amb l’ajuda de les seves amigues: la paraula, interpretada per la Tàtels Pérez, i la música, per la Mürfila.
ROCK I PARAULES
La música està concebuda com un dels pilars de l’obra, i van voler donar-li la mateixa importància que al text. La Gemma Brió tenia clar que a Llibert encarnaria la part musical la Mürfila fins i tot abans d’acabar d’escriure-la: la rockera “no és només una música, també és una estètica”, explica la dramaturga. Per la Mürfila ha estat tot un desafiament sumar el repte de la interpretació al de tocar en directe la seva guitarra elèctrica. La música de l’espectacle compta, a més de versions de cançons conegudes, amb temes propis de la Mürfila amb lletra de Brió: igual que tot el muntatge, és una feina molt d’equip. I és que en conjunt ha estat, explica Martínez, un equip de privilegi que ha pogut fer “molt seu” el treball d’aquesta peça, “molt delicada, que necessita molts detalls”.
El talent d’aquests professionals, sumat a la col·laboració de 117 mecenes privats, han fet possible un espectacle que no s’hauria pogut realitzar sense ells, doncs van trobar-se sense les ajudes públiques que esperaven. Tot i que aquestes col·laboracions desinteressades d’artistes són habituals, últimament, en el sector teatral, Martínez confessa que no tornaria a utilitzar aquest procés, per dignitat. “Com nosaltres, està tothom igual, i això que al món teatral hi passen coses interessantíssimes!”.
Oriol Broggi, director artístic de La Perla 29, troba en l’espectacle “la manera de fer de la productora, però amb una altra estètica”, i creu que agradarà al públic habitual de la seva programació, a la qual aporta “un aire fresc”, amb una història forta i xocant “que val la pena ser explicada”.
Text: Neus Riba
