MUSICAL

‘Infanticida’, una òpera electrònica amb música de Clara Peya

Neus Pàmies torna a protagonitzar aquest clàssic renovat de Caterina Albert a la Sala Àtrium

Redacció

La Sala Atrium recupera l’espectacle Infanticida, l’adaptació de tot un clàssic de la literatura catalana que compta amb un equip de luxe per acostar als nostres dies la veu de Víctor Català (pseudònim de l’escriptora Caterina Albert), una autora excepcional, exponent del modernisme literari català.

L’espectacle, estrenat al 2020 a la mateixa sala, torna a escena amb mateix equip: Neus Pàmies i Gerard Marsal interpreten el text i la música en directe, Marc Angelet i Marc Rosich firmen la direcció i l’adaptació, respectivament. Amb música de Clara Peya, el muntatge pren forma de monòleg musical on la veu d’una dona ens narra el capítol més dur i cruel de la seva vida. Una situació límit sota unes circumstàncies opressores que han empès la Nela, protagonista d’aquesta història, a cometre un crim terrible: l’assassinat del seu propi fill.

Caterina Albert ens mostra la Nela com una dona valenta i apassionada, una dona que s’enfronta a tot allò que l’envolta per l’anhel de llibertat, pel desig de trobar una manera pròpia de ser, per la necessitat d’enamorar-se i alienar-se de la seva pròpia realitat. Albert va trencar amb un mite irreductible fins al moment: l’instint maternal. L’autora qüestionava així dogmes preestablerts sobre la funció de la dona en la societat presentant-la com un ser salvatge i apassionat en oposició a l’ésser feble i tendre “per naturalesa” que havia jugat fins ara el rol femení.

“Alçar la veu de Caterina Albert avui ens sembla més necessari que mai”, explica ala companyia: “Avui que ens adonem que els clixés femenins i de feminitat segueixen sent vigents i que la condició femenina comporta encara moltes limitacions. Seguim vivint en una societat repressora i castradora de les llibertats més bàsiques. Alçar la seva veu avui, ens sembla un deure”, han explicat.

El monòleg és una peça de càmera amb so electrònic: “Les cançons de Clara tenien un so neoclàssic amb base de piano. En treure aquest instrument i portar-les a l’electrònica hem pogut crear tot un univers”, explica Marsal, saxofonista i flautista, compositor i productor. La posada en escena de l’espectacle converteix la sala Atrium en una sala d’interrogatoris i els espectadors en espies que, a través del vidre opac, assisteixen al relat de la protagonista que ens explicarà el succeït amb l’ajuda de flashbacks i salts temporals.

Més informació, imatges i entrades:

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!