El thriller ‘Homes Foscos’ arriba a El Maldà per canviar la concepció del gènere musical

Redacció

En el procés d’assajos de Mares i Filles, el musical íntegrament cantat i interpretat per la Nina i la Mariona Castillo; la compositora Clara Peya va tenir una idea: “David, fem una trilogia musical de dos intèrprets!”. David Pintó –dramaturg i director de musicals–, de broma, li va posar títol al que seria el segon musical: Homes Foscos. Va arribar l’estrena de Mares i Filles i aquí va quedar la idea. Al cap d’un mes, ja estaven escrivint aquesta segona obra que ara es fa realitat a El Maldà.

TEATRE_BARCELONA-homes_foscos-REVISTA_1

La Clara i en David tenien clar que després d’un musical que explicava la relació entre dues dones, ara farien un projecte que parlés de la relació entre dos homes, i aquests havien de ser els actors de musicals Marc Vilavella i Rubén Yuste. Una parella perfecta per a aquest thriller musical fosc i turbulent. En aquells dies, els dos estaven treballant a Mar i Cel, sent el quart musical que feien junts. Segons en Rubén, amb en Marc sempre han tingut molta connexió escènica, i poder treballar amb en David i la Clara, a els qui admiren, fa que l’equip i el projecte siguin perfectes.

El musical –a diferència de la primera obra de la trilogia– ens presenta una línia argumental més elaborada: un famós guionista de cinema està en crisi creativa, un moment de la seva vida en el que apareix un misteriós personatge que compartirà la seva solitud. L’obra es contextualitza a l’Amèrica dels anys 40, una època en la que les convencions socials els obliguen a reprimir els seus desitjos, els seus sentiments, fins a tal punt que, en una relació turmentosa i destructiva, els dos treuen el pitjor que tenen dins, en un joc de poders entre l’odi i l’amor.

TEATRE_BARCELONA-homes_foscos-REVISTA_2

Però malgrat el cansament i el desgast actoral que suposa Homes Foscos, per a Rubén Yuste, aquest ha estat un musical que li ha canviat professionalment: “Ha estat un procés increïble, tant en la direcció amb en David Pintó, que treu el millor de tu mateix, i això s’agraeix perquè és molt difícil trobar un bon director de musical. Com per la música de la Clara Peya, una música que com a públic entra molt bé, és molt agradable, però que és molt complicada d’interpretar. Hem hagut de canviar la tècnica que teníem de base, per adaptar-nos a la manera en la que la Clara entén els musicals, amb una tècnica en la que l’espectador pot seguir la història sense adonar-se que els actors estan cantant”. Tot un aprenentatge que en Rubén resumeixen amb una afirmació contundent: “Sóc un actor diferent després d’Homes Foscos, aquest musical m’ha fet créixer molt professionalment, m’ha canviat com a actor”.

Per a l’equip d’aquest thriller musical, el gènere de teatre musical està canviant. La percepció del musical com l’hem tingut sempre, del musical gran i èpic, seguirà existint; però cada vegada sorgiran més musicals del tipus d’Homes Foscos, en el que la música no és una excusa, sinó un vehicle que el cos dels actors utilitza per a expressar el que els està passant, a través dels sentiments del personatge. Així, la fusió entre el personatge i la veu és molt més forta, una cosa que de moment no passa tant als musicals grans i que tenim l’oportunitat de gaudir amb Homes Foscos fins al 8 de maig a El Maldà.

Text: Eirene Ramos

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari