SALA FÈNIX

FOMO per les vides que mai no viurem

El FOMO (fear of missing out, és a dir, ‘por de perdre’s coses’) ha esdevingut un dels grans mals del nostre temps. Sentim FOMO quan decidim quedar-nos a casa i ens perdem una gran festa, quan veiem les fotos d’un sopar al qual no hem pogut assistir o quan ens quedem sense entrades per a l’estrena teatral de la temporada. En el món de les xarxes socials, del capitalisme hiperproductiu i del si vols, pots, és un crim perdre’s res.

Genís Lama i Anna Cerveró

Però també podem sentir FOMO en un pla més existencialista. Ens pot angoixar pensar en totes les coses que ja no farem mai, en les vides que no viurem mai. L’actor Genís Lama va sentir aquest buit quan, fa un parell d’anys, va perdre un dels seus millors amics a causa d’un suïcidi. A partir d’aquesta dura experiència real, ha escrit Em protegeixen les estrelles, un espectacle codirigit i cointerpretat amb Anna Cerveró, que es podrà veure a la Sala Fènix del 3 al 21 de setembre.

L’autoficció és molt present en el nostre panorama teatral, hi ha qui diu que fins i tot massa, però Lama la reivindica. És quan la pròpia experiència esdevé universal que l’autoficció cobra sentit, diu Lama: “El procés teatral permet transitar situacions difícils des de la ficció, deixar anar el dolor i transformar-lo en art”. Ell mateix encarna un alter ego que ha de travessar un dol, acompanyat de la presència subtil de Cerveró, “una mena de veu de la consciència que serveix de contrapunt còmic, per rebaixar la intensitat del discurs”.

Una mirada al dol des de la ciència-ficció

L’espectacle juga amb elements propis de la ciència-ficció, a través de recursos com salts temporals o a partir de teories de la física quàntica, com ara la popular paradoxa del gat de Schrödinger, que és viu i mort alhora. Pensar que el temps no és lineal i que tot passa a la vegada, creu Lama, permet “treure importància a la mort”, ja que segons aquestes teories sempre estaríem “vivint totes les vides possibles”. Més enllà de la mort d’un ésser estimat, l’obra també vol parlar del dol pels vincles perduts amb persones vives, com ara un pare absent. Lama es pregunta “què fa més mal, un dol per una persona que ha mort o un dol per una persona que encara és viva, però ha matat la relació?”.

Malgrat la foscor dels temes que tracta, Em protegeixen les estrelles té un rerefons lluminós, que es fa present en el seu títol. Més enllà de ser una citació d’una cançó de la sèrie Bola de Drac (que els més friquis sabran percebre), al·ludeix a la llum que ens fan les persones que ja no hi són.

Em protegeixen les estrelles, el tercer espectacle de la companyia Temple de Vesta, s’estrenarà amb el suport de la Convocatòria de la xarxa de teatres de proximitat On el Teatre Batega. Lama se sent “agraït”, i creu que ajuts com aquests són indispensables perquè projectes sense grans pressupostos puguin tirar endavant. “Esperem que pugui ser un primer pas per obrir-nos a nous espais, sense deixar d’estar presents i fer costat a aquestes sales de proximitat”, rebla.

Més informació, imatges i entrades:

Escrit per

Actor i comunicador cultural. Graduat en Comunicació i Indústries Culturals i Diplomat en Interpretació (Art Dramàtic). Col·laborador a mitjans com Betevé i Ràdio Primavera Sound i membre de la plataforma de crítics Nova Veu (Recomana).

Articles relacionats
Circ per a tots els gustos

Circ per a tots els gustos

Del 10 al 21 de setembre, el Teatre Apolo acollirà el Gran Circ Acrobàtic de la Xina, una superproducció que combina acrobàcies d’alt nivell amb una narrativa de to fantàstic […]

El fantasma del Tívoli

El fantasma del Tívoli

Després de dues dècades d’absència a la cartellera espanyola, El fantasma de la ópera torna a Barcelona amb una producció renovada que combina el seu esperit original amb nous efectes, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!