La companyia Las Niñas de Cadiz arriben al Teatre Condal amb la seva aclamada versió, guanyadors d’un Premi Max al Millor Espectacle Revelació. S’anomena El viento es salvaje i ens presenta dos grans personatges tràgics grecollatins en la seva faceta més libèrrima i hilirant.
Es tracta, en paraules de la companyia, “d’una història de passions universals explicada des del nostre petit enclavament al sud del Sud”, expliquen: “És tracta d’una tragèdia travessada per la rialla, lluminosa i salvatge, narrada amb un llenguatge propi que uneix tradició clàssica, avantguarda i cultura popular sense cap pudor i amb grans dosis de llibertat”.
Fedra i Medea parlen amb accent andalús, no tenen peples i túniques safranades, viuen vides aparentment anodines al Cadis actual, envoltades del pertorbador vent de Llevant, el cor dels veïns, la flauta de l’esmolador, la presència d’un circ als afores de la ciutat… Elements que presagien la fatalitat. Dues heroïnes al sud del Sud. No obstant això, a l’obra la tragèdia està entreteixida amb el riure, un riure de vegades amable i altres transgressor: “El viento es salvaje és una reflexió i lúdica sobre la sort, sobre la gelosia i la culpa, les passions i els amors prohibits”, assenyala la companyia. “Aquí l’humor té aquí un arrel esquerdada, dolorósa… Podem dir que amb l’humor de la nostra Fedra i la nostra Medea es fa mític i, per contra, la tragèdia adquireix una dimensió quotidiana”.
Un espectacle 100% gadità
Las Niñas de Cadiz han volgut que el pes de la funció recaigui en el text i en la interpretació d’unes actrius que no abandonen mai l’escenari. La posada en escena és austera i part del vers (creació d’Ana López Segòvia) recitat o cantat, que marca el ritme impassible de la tragèdia. Estrofes anomenades cultes per la tradició literària com el sonet, la lira, els tercets, els apariats o la desena conviuen amb les populars com el romanç, la quintilla, o les quartetes típiques del romancer carnavalesc gadità.
La companyia deu el seu nom a les Puellae Gaditanae, artistes de l’Imperi Romà, i tenen el seu origen a La Chirigota de las Niñas. La companyia fusiona la cultura popular i la tradició culta, sempre amb l’humor com a senyal d’identitat.
Més informació, imatges i entrades a:
