Tot el que necessites per anar al teatre

“El zoo de vidre”, un clàssic que fa estimar el teatre

8 Maig 2014
n

Josep Maria Pou dirigeix el drama El zoo de vidre de Tennessee Williams, sobre la fragilitat, les pors i les frustracions de quatre personatges tancats en una casa.
slide01

El Teatre Goya-Codorníu s’ha especialitzat, des de la seva reobertura de la mà del Grup Focus, en una cartellera basada en els títols que triomfen a les platees d’arreu del món, així com en la recuperació de grans títols del teatre contemporani. És per això que Josep Maria Pou ha escollit la primera obra del reconegut l’autor nord-americà Tennessee Williams per tancar la temporada del teatre de Plaça Universitat: “És una de les obres capitals del segle XX, una petita joia, dels textos més sincers i autèntics del teatre.”. A banda de la seva importància històrica en el teatre mundial, l’actual èxit a Broadway avala aquest text, que fa vuit mesos que penja el cartell d’entrades exhaurides i ha estat nominada a un grapat de premis Tony.

El zoo de vidre (The Glass Menagerie), escrita l’any 1944 i estrenada a Broadway un any més tard, ens mostra la vida de “quatre personatges molt purs que lluiten per sobreviure envoltats d’una crua realitat que són capaços de convertir en poesia”, explicava Pou, director de l’espectacle.
La història està ambientada en la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta i gira al voltant de la família Wingfield, un matriarcat encapçalat per Amanda Wingfield (Míriam Iscla), qui després de ser abandonada pel seu marit es consola amb els records de la seva joventut quan era perseguida per un munt de pretendents. El seu fill Tom (Dafnis Balduz), un personatge que s’ha demostrat ser una plasmació de Tennessee Williams, és un poeta que aporta l’únic sou a la família treballant en una fàbrica de sabates. El seu desig de fugir a viure aventures i menjar-se el món es contraposarà a l’actitud de la seva tímida germana Laura (Meritxell Calvo), que pateix de coixera i viu rodejada de figuretes de vidre, metàfora de la seva pròpia fragilitat, doncs no és capaç d’afrontar la vida més enllà de la seva casa.

Quan la mare busqui desesperadament un espòs per a la seva filla, creient que aquesta serà l’única opció perquè ella tiri endavant, es creuarà pel camí en Jim (Peter Vives), un atractiu i jove triomfador.

UN ESPECTACLE POC VIST A BARCELONA

Tot i ser una de les obres més representades per grups amateurs i quadres escènics d’ateneus i orfeons barcelonins, El zoo de vidre ha tingut poca presència a les sales professionals de la ciutatMario Gas en va fer una versió fa 14 anys a La Villarroel, i al Teatreneu s’hi va representar amb Mingo Ràfols encapçalant el repartiment, amb una traducció signada per Emili Teixidor que Pou ha recuperat per la posada en escena al Teatre Goya.
Part de la voluntat de programar El zoo de vidre té l’origen en l’experiència del director, que va veure la primera versió que se’n va fer a Barcelona l’any 1965 al Teatre Candilejas protagonitzada per Madoli Iglesias, Ana Maria Simón, Carlos Villafranca i Roberto Martín. El text va encisar tant a Josep Maria Pou que va triar un monòleg d’un dels personatges per a fer les proves d’accés a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid. El zoo de vidre és bon teatre, del que t’ensenya a estimar el teatre i crear-ne afició”, afirmava durant la presentació del muntatge.

ET SONARAN LES CARES

La productora Focus i el director del Teatre Goya-Codorníu no se n’amaguen: volen que el públic identifiqui actors, directors i escenògrafs amb el nom de la sala. Per això han comptat amb l’excepcional Miriam Iscla, que ja ha trepitjat les taules del Goya amb la reposició de Barcelona (de Pere Riera) o Meritxell Calvo, que va estrenar Venus in furs amb Joel Joan la darrera temporada. Dafnis Balduz també hi té una relació amb el Goya, ja que va ser un dels seleccionats per a representar Els nois d’Història, tot i que finalment no hi va participar. El director volia tornar a treballar amb l’actor perquè, tot i no ser “el típic galant que sovint ha encarnat el personatge de Tom”, li dóna una gran profunditat psicològica i “és un dels actors que poden assumir la responsabilitat de papers importants, per fer un relleu de noms a les cartelleres”. Completa el cartell el guapíssim i televisiu Peter Vives, que tot i tenir menys experiència a dalt d’un escenari, encaixa a la perfecció amb el paper del (suposadament) triomfador Jim O’Connor.

Miriam Iscla es mostrava molt il·lusionada de poder representar l’Amanda, un personatge reservat a les grans dames de l’escena i del cinema. Joanne Woodward, Julie Harris, Jessica Lange, Norma Aleandro o la catalana Margarida Xirgu, que li va donar vida a Buenos Aires, són algunes de les cares que hem pogut veure fent de senyora Wingfield durant el darrer segle. “És una dona d’excessos, excessivament vitalista i dramàtica, una bipolar vital i emocional”.
Estan segurs que el fantasma de la Xirgu aportarà el seu granet de sorra perquè Miriam Iscla encisi al públic doncs, segons la teoría de Josep Maria Pou, la seva ànima vaga pel teatre: “El fantasma de la Xirgu està al Goya. Per molt que diguin que està al Romea, aquí va ser on va assajar i estrenar més espectacles, així que el tenim aquí”, bromejava.

Troba més informació de l’espectacle, compra entrades i consulta totes les funcions a la fitxa de El zoo de vidre:

(Text: Andreu Rami)

Uneix-te gratis a Teatre Barcelona
Creant el teu usuari gaudiràs de sortejos i promocions, podràs valorar espectacles i deixar els teus comentaris, accedir al Calendari TB amb tota la programació i rebre el nostre newsletter setmanal amb tota l'activitat teatral de la ciutat de Barcelona.

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari