El Tantarantana estrena ‘Germanes’, l’obra més intimista de Wajdi Mouawad

Redacció

El teatre Tantarantana estrena el pròxim 13 de febrer Germanes, l’obra més intimista del reconegut autor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad, protagonitzada per Mònica López i Lluïsa Castell sota la direcció de Roberto Romei.

El text de Mouawad explica com la trobada casual entre dues dones a l’habitació d’un hotel els donarà el coratge per a rebel·lar-se davant una vida que no els satisfà i trobar les paraules per a trencar el silenci. El director de l’espectacle, Roberto Romei, ha afirmat aquest dimarts en roda de premsa que el text és una reflexió sobre els orígens, la necessitat de retrobar-se amb un mateix i la defensa de la pròpia cultura des de dos punts de vista: l’humà i el polític.

El vessant polític fa referència a la lluita del món francòfon canadenc amb el domini anglòfon i la humana, a la necessitat de qualsevol individu de no perdre el contacte amb les seves arrels. Les actrius de Germanes han volgut destacar la importància de presentar un muntatge protagonitzat per dues dones de cinquanta anys, perquè, segons Lluïsa Castell, “trobar una obra contemporània d’aquest nivell amb dues protagonistes femenines és molt difícil, sembla que no interessa el que han d’explicar”.

Així mateix, Mònica López ha destacat que personalment li sembla més interessant el que pot explicar una dona als cinquanta que als vint pel seu bagatge, mentre Romei ha considerat que “aquesta obra amb personatges masculins no funcionaria per les experiències i el tipus de germanor que elles tenen”. Geneviève i Layla, les dues protagonistes, no són germanes de sang, sinó dues desconegudes molt diferents, encara que les dues estan soles i han viscut l’exili d’una manera o una altra, raó per la qual es produeix una gran connexió entre elles que les porta a reconèixer-se com a germanes d’històries i d’emocions.

Roberto Romei ha dit que confia en les impressions que li provoca un text en la seva primera lectura, i del de Mouawad li va interessar la sensació que suscita, segons ell, “de no tenir casa i la importància d’estar connectats amb els nostres orígens, que és el que ens fa persones”. En la funció, coproduïda per Tantarantana Teatre i Arsènic Creació, apareixen temes com la humiliació que ens genera el silenci, el dolor per la pèrdua de la nostra història i la nostra llengua, o la necessitat de posar paraules a les nostres necessitats.

El text de l’espectacle, que es podrà veure fins al 8 de març, se serveix d’una tempesta de neu com a escenari per a representar “un món pervers, fred i de solitud” en el qual les protagonistes descobreixen que l’única manera d’enfrontar-se a ell és tornant “als dolors passats per a trepitjar-los i reconstruir-se”, ha aclarit el director. Per a Romei, l’atmosfera intimista i poètica que planteja el relat, que té la seva base en el món real, és “l’única manera d’explicar coses tan profundes”.

Escrit per
Articles relacionats
L’horror d’explorar qui som

L’horror d’explorar qui som

Una casa i la persona que l’habita. Un duet que, metafòricament, tenen característiques similars segons el creador Pablo Molina. “La casa em serveix com a metàfora de l’espai mental del […]

Màscares que parlen

Màscares que parlen

Del 23 al 27 de juliol, el Teatre Condal acull Forever, el nou espectacle de Kulunka Teatro dins del Festival Grec. Després de l’èxit internacional d’André y Dorine i Solitudes, […]

Els monstres i les pors de Josep Maria Miró

Els monstres i les pors de Josep Maria Miró

La por és una de les principals obsessions de la dramatúrgia de Josep Maria Miró. A El principi d’Arquimedes, que torna el 20 d’agost a l’Espai Texas, sospita d’un possible […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!