Tres actors, tres cadires i tres instruments: clarinet, guitarra i piano. Els Bobobobs, ganxitos i Fanta.
Aquellos días azules ens proposa un retorn a la infància amb un cabaret poètic ple d’humor i acidesa de la ma de Marc Artigau, que n’assumeix la dramatúrgia i direcció. Un tobogan emocional que ens portarà de riure a plorar en uns segons, com els nens. Aquellos días azules és un collage de vint-i-cinc microescenes que dibuixen la infantesa de la generació d’Artigau, la dels 80. Hi trobarem cançons, escenes teatrals, la poesia d’Estellés, un conte d’en Quim Monzó i, atenció, la primera sardana escatològica de la història de Catalunya.
“És un retorn a la infància des de la joventut, que fa que no només revisitis aquelles zones nostàlgiques i blaves dels records, sinó també les més cruels”. Hi ha comèdia i nostàlgia, però també tristesa i cinisme, malnoms i burles. “Està bé revisitar-lo, però no ens hi volem quedar. No és un espectacle de Peter-Pans”, deixa clar Artigau.
Un espectacle en què s’interpel·la molt el públic i que ha trobat en el Teatre Maldà l’espai idoni per tenir ben aprop l’espectador. “Hem treballat molt el llenguatge musical i literari i hem fet moltes improvitzacions amb els actors que han servit per fer canvis”, explica Artigau. “Tenia ganes de fer un espectacle com aquest. Amb 18 o 19 anys vaig estar al Teatre Lliure d’alumne en pràctiques amb el Xavier Albertí, en l’espectacle Pier Paolo Passolini, en què hi havia una mescla important de diferents elements narratius. «Una part d’aquest espectacle neix d’allà”, afegeix el director.
Els tres actors, Robert González, Jordi Llovet i Joan Solé, també són de la generació dels 80, però insisteixen que qualsevol persona s’hi pot sentir identificada, perquè hi ha molts elements transgeneracionals com el primer petó, les sortides en bicicleta o la mort d’un avi.
Text: Mercè Rubià
