El Maldà torna a la infància amb un cabaret àcid i ple d’humor

Teatre Barcelona

Tres actors, tres cadires i tres instruments: clarinet, guitarra i piano. Els Bobobobs, ganxitos i Fanta.

Aquellos días azules ens proposa un retorn a la infància  amb un cabaret poètic ple d’humor i acidesa de la ma de Marc Artigau, que n’assumeix la dramatúrgia i direcció. Un tobogan emocional que ens portarà de riure a plorar en uns segons, com els nens. Aquellos días azules és un collage de vint-i-cinc microescenes que dibuixen la infantesa de la generació d’Artigau, la dels 80. Hi trobarem cançons, escenes teatrals, la poesia d’Estellés, un conte d’en Quim Monzó i, atenció, la primera sardana escatològica de la història de Catalunya.

“És un retorn a la infància des de la joventut, que fa que no només revisitis aquelles zones nostàlgiques i blaves dels records, sinó també les més cruels”. Hi ha comèdia i nostàlgia, però també tristesa i cinisme, malnoms i burles. “Està bé revisitar-lo, però no ens hi volem quedar. No és un espectacle de Peter-Pans”, deixa clar Artigau.

Un espectacle en què s’interpel·la molt el públic i que ha trobat en el Teatre Maldà l’espai idoni per tenir ben aprop l’espectador. “Hem treballat molt el llenguatge musical i literari i hem fet moltes improvitzacions amb els actors que han servit per fer canvis”, explica Artigau. “Tenia ganes de fer un espectacle com aquest. Amb 18 o 19 anys vaig estar al Teatre Lliure d’alumne en pràctiques amb el Xavier Albertí, en l’espectacle Pier Paolo Passolini, en què hi havia una mescla important de diferents elements narratius. “Una part d’aquest espectacle neix d’allà, afegeix el director.

Els tres actors, Robert González, Jordi Llovet i Joan Solé, també són de la generació dels 80, però insisteixen que qualsevol persona s’hi pot sentir identificada, perquè hi ha molts elements transgeneracionals com el primer petó, les sortides en bicicleta o la mort d’un avi.

Text: Mercè Rubià

Escrit per
Teatre Barcelona
Articles relacionats

Una altra bèstia del ramat

Què faries si la teva filla volgués posar-se pits? Aquesta és la premissa de Bèsties, una peça de la dramaturga Monica Dolan que Sixto Paz recupera el Teatre Akadèmia després […]

El nou rècord mundial que ha batut el Mago Pop

Èxit rotund d’Antonio Díaz, conegut internacionalment com El Mago Pop, en el seu pas pel Barrymore Theater del Nova York. L’il·lusionista de Badia del Vallès ha aconseguit superar una nova […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!