Liceu Mar, aquest és el nom del que podria ser la segona seu del Gran Teatre del Liceu i que donaria una nova vida a l’antic cinema Imax del Port Vell. La Comissió Executiva del Liceu ha donat llum verda per seguir treballant en els estudis tècnics i econòmics necessaris per constatar la viabilitat del nou projecte que s’impulsarà a tres bandes: el Port de Barcelona, l’Ajuntament de ciutat i el mateix Liceu.
Vista de l’equipament des del port comercial de Barcelona
El nou edifici, que esdevindria segona seu del Gran Teatre del Liceu, és un eix estratègic que el Teatre fa temps que estudia i que, recentment, ha anat apuntant en algunes comunicacions. Aquest nou espai pretén ser un espai polivalent i dinamitzador de la ciutat de Barcelona, obert a tota la ciutadania. Entre els objectius ja esmentats pel Teatre, aquestes instal·lacions permetrien complementar l’activitat educativa i d’El Petit Liceu del propi Teatre, fixar una temporada estable de dansa, possibilitat de programar òperes barroques o de cambra i, a més, poder comptar amb una seu per un Centre d’Òpera de Nova Creació, un ens que impulsaria la nova òpera des de tots els seus àmbits: composició, dramatúrgia, direcció d’escena, etc. Aquesta iniciativa també permetria al Liceu el treball en xarxa amb professionals i agents escenicomusicals de la ciutat i del país.
Aquests propers mesos haurien de servir per analitzar la viabilitat del projecte.
L’antic cinema Imax Port Vell
Aquesta sala de cinema, obra dels arquitectes Enric Sòria i Jordi Garcés, es va inaugurar l’any 1995 i està ubicada en el recinte d’oci Maremagnum de Barcelona. Va ser una de les 10 sales de gran format més taquilleres del món.
Pantalla i cúpula on es projectaven les pel·lícules
El llavors alcalde Pascual Maragall descrivia la sala com “un dels símbols de la Barcelona del segle XXI”, donades la seva tecnologia d’última generació: projectava pel·lícules una pantalla de 7 pisos d’alçada, en format 3D i sobre una cúpula de 900 m2. Després de 19 anys de vida, la sala va tancar el 2014 per problemes econòmics de l’empresa gestora.
