Dinamarca conté tots els elements d’una tragèdia contemporània. “És la de Hamlet avui en dia”, explica Albert Arribas, director de l’obra escrita per Lluïsa Cunillé. “Aquí els dubtes es mengen el protagonista, que pateix una crisi existencial: val la pena seguir vivint?”. El protagonista és un home d’uns 50 anys (Pere Arquillué) que fa mesos, anys, potser, que ha deixat l’última de les moltes feines que ha tingut per sobreviure i s’ha deixat anar. Viu amb la seva mare (Imma Colomer), que no sap gaire cosa d’ell.
És evident que la relació entre mare i fill no és la millor. Tancats en un pis precari al centre de Copenhaguen, cada dia que passa la supervivència (sí, gairebé és d’això, del que estem parlant) es fa més complicada. Fins que fantasmes del passat els trasbalsaran la vida. “Creuaran fronteres entre viure i sobreviure”, insisteix el director. L’home, que va ser un nen sobreprotegit, que mai no jugava a futbol amb els veïns o els companys, surt a jugar un partidet amb uns nois i es fa mal. “I comença a pensar en tot allò que s’ha perdut de la vida”, diu Arribas. Sensacions de culpabilitat recíproca alimenten l’amargor que ofega els dos protagonistes, que, per primer cop, s’enfrontaran.
Tot passa en aquesta casa de Copenhaguen. “És una obra de cambra”, la defineix el director, que es mostra encantat de treballar amb dos grans veterans del teatre català, amb els quals feia temps que volia treballar. L’altra peça angular de l’obra és la mateixa autora. “Ella ha anat als assajos i ha donat molta confiança a l’equip, sense haver de fer de poli”, revela Arribas. “No vol imposar el seu criteri, permet que surti del director i dels actors. Prefereix no opinar”.
“És un teatre màgic, ple de camins insospitats, entre la realitat i el somni”
L’escriptura de Cunillé no és fàcil. “És una escriptura molt precisa que transita per espais molt delicats”, adverteix el director, que no amaga la seva admiració per la dramaturga catalana. “No pots fer segons què perquè pots pervertir el text, que sempre té una càrrega ètica molt forta”. Arribas és, potser, un dels directors més acreditats per portar a escena les obres de Cunillé, que ha treballat des dels seus inicis en el teatre. Ha muntat, per exemple, la comèdia onírica Els contraris; El jardí, que es va estrenar a la Beckett el gener del 2021; o El gos, que va guanyar el Premi de la Crítica en petit format el 2023.
“Hi ha uns fils que connecten aquests espectacles”, explica Arribas. Dinamarca la va escriure abans que aquestes altres; per tant, considera que agafar-la ara li permet fer-ho amb tota la profunditat que reclama l’obra: “És un teatre màgic, ple de camins insospitats, entre la realitat i el somni. Ella sempre és extraordinària encara que pugui semblar ordinària. És molt tràgica però sempre té aquesta idea del joc teatral, que és un goig, molt present, més evident o menys, segons com t’hi acostes”.
Més informació, imatges i entrades:
