MUSICAL D'ÈXIT

El fantasma del Tívoli

Daniel Diges, Ana San Martín i Manu Pilas lideren la nova producció d’un dels musicals més emblemàtics de Broadway: ‘El fantasma de la ópera’

Després de dues dècades d’absència a la cartellera espanyola, El fantasma de la ópera torna a Barcelona amb una producció renovada que combina el seu esperit original amb nous efectes, textures visuals i una nova posada en escena.

Anna San Martín i Manu Pilas

Basat en la novel·la de Gaston Leroux, El fantasma de la ópera explica la història d’un geni musical desfigurat que s’amaga als soterranis de l’Òpera de París i s’obsessiona amb una jove soprano, Christine Daaé. Un intens triangle amorós vertebra aquest drama romàntic amb tocs foscos i operístics. Estrenat a Londres el 1986 amb música d’Andrew Lloyd Webber, és el musical més longeu de la història de Broadway i un dels més vistos del món, amb més de 145 milions d’espectadors. A Espanya es va veure per primera vegada el 2002 i ara torna amb una producció renovada, més viva i espectacular.

El Teatre Tívoli acollirà el musical a partir del 23 de setembre, com a part de la seva gira nacional, sota la direcció de Federico Bellone, amb Daniel Diges al capdavant del repartiment com a Fantasma, en alternança amb Manu Pilas, i Ana San Martín en el paper de Christine Daaé.

Anna San Martín és Christine Daaé

El muntatge proposa una lectura emocionalment complexa del triangle entre Christine, Raoul i el Fantasma. Per San Martín, aquesta és una de les claus de la vigència del relat: “El musical ens parla de com la societat dona l’esquena a qui surt dels cànons estètics. També hi ha una negociació constant entre fins on empatitzes amb el teu opressor i on poses el límit per preservar la teva pròpia dignitat”. Per a l’actriu i cantant, posar-se en la pell de Christine és molt més que una fita professional: “Per mi, interpretar el paper de Christine és un somni, una il·lusió, un regal. També és una responsabilitat, però em quedo més amb l’alegria de poder-la fer després d’anhelar-la durant quasi tota la meva vida”, explica emocionada. San Martín destaca l’exigència vocal i física d’un rol que demana una entrega total: “El més complicat d’interpretar-la és la mescla de tècniques que has de dominar. Utilitzes tècnica lírica i moderna, i saltes d’una a l’altra sense que es noti. És vocalment molt exigent, emocionalment també, i has de saber ballar ballet. És un combo molt complet”.

Amb música d’Andrew Lloyd Webber i llibret de Charles Hart i Richard Stilgoe, El fantasma de la ópera és el musical més representat de la història, i en aquesta nova versió no s’han escatimat en mitjans. El director Federico Bellone, que també firma l’escenografia, defensa una aposta fidel però viva: “Respectem la versió original i la seva tradició, però a la vegada hem fet un espectacle nou i dinàmic, d’acord amb el present. No canviem el període ni el lloc, però sí que afegim detalls nous com la làmpada d’aranya que s’encén en flames amb el Fantasma a sobre”.

Daniel Diges, serà el fantasma

El muntatge compta amb una orquestra en directe de 16 músics i un equip de més de 35 persones, una producció de gran format que, segons Daniel Diges, està dissenyada per emocionar. “Una de les raons per les quals vaig començar a fer musicals va ser per interpretar el Fantasma algun dia. Quan vaig veure aquesta producció per primer cop, no vaig poder parar de plorar. És espectacular. I em fa molta il·lusió portar-la ara de gira”, assegura el protagonista. L’actor, que ha encapçalat Els Miserables o La Bella i la Bèstia, entre altres musicals, explica que se sent preparat per assumir el repte: “Després de quinze musicals com a protagonista, crec que tinc les taules per agafar un personatge així. El que tinc no són nervis, sinó emoció i moltes ganes”.

Més informació, imatges i entrades:

Escrit per

Periodista i gestor cultural. Responsable de continguts editorials de TeatreBarcelona.com Ha treballat a mitjans com Catalunya Ràdio, El Periódico de Catalunya, La Xarxa, Ràdio 4 o Rac1.

Articles relacionats
Comèdies que no moren

Comèdies que no moren

Algunes comèdies tenen el do de mantenir intacta la seva vigència malgrat el pas del temps. Aquesta temporada, Barcelona en recupera dues que ho exemplifiquen plenament: Pel davant i pel […]

Les textures emocionals del cos

Les textures emocionals del cos

Auguste Rodin és l’escultor de la fisicalitat, de la ideació muscular, de la nuesa, amb un clar retorn a l’esperit dels antics grecs, en la constatació de la imatge corporal […]

‘Ovelles’ torna al Texas

‘Ovelles’ torna al Texas

Sovint, en la comèdia en clau realista del tàndem Carmen Marfà i Yago Alonso hi destaca un element insòlit: contactes amb el més enllà a La presència, formes d’enterrament irreverents […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!