Ara mateix hi ha dues companyies catalanes que triomfen més a fora que aquí. Una és La Veronal, que aquest Grec recupera Opening night, i l’altra és El Conde de Torrefiel. Igual que La Calòrica o La Ruta 40, la companyia de títol nobiliari és una més de les que van néixer arran de la crisi econòmica del 2008. Creada el 2010 per Tanya Beyeler i Pablo Gisbert, que curiosament es van conèixer treballant per a La Veronal, El Conde de Torrefiel és, segurament, una de les companyies independents amb més projecció internacional de la seva generació.
![](https://www.teatrebarcelona.com/wp-content/uploads/2022/06/ElcondedeTorrefiel-8_forCrop-1100x733.jpg)
Tanya Beyeler i Pablo Gisbert, fundadors de la companyia
Les seves obres es caracteritzen per l’experimentació amb el text, un humor corrosiu, una gran plasticitat escènica i l’ús habitual de recursos coreogràfics per bastir discursos reflexius més pròxims al gènere assagístic o a les arts plàstiques que a les posades en escena més clàssiques. Avantguardistes, experimentals o postdramàtics són adjectius que els escauen. Actualment, són una de les companyies recurrents als festivals d’arreu d’Europa i de Llatinoamèrica.
N’hi ha prou amb un exemple: enguany van participar per cinquena vegada al Sâlmon, el festival d’arts vives de Barcelona, on van presentar l’última part de la tetralogia Ultraficción, el cicle d’obres que els han ajudat a desenvolupar Una imagen interior, el muntatge que oferiran aquest estiu al Teatre Lliure de Montjuïc en el marc del Festival Grec.
![](https://www.teatrebarcelona.com/wp-content/uploads/2022/06/RESET_Invernadero_©NereaColl-011_1-1100x733.jpg)
Escena de ‘Ultraficción nr.3’. Imatge: Nerea Coll
L’espectacle reflexiona sobre els conceptes de realitat i ficció i s’ha creat a partir de les quatre propostes del cicle iniciat el juliol del 2021 al Festival de Santarcangelo (l’Emília-Romanya) amb Ultraficción nr. 1 / Fracciones de tiempo. Al Grec de l’any passat, al Macba, vam poder veure Ultraficción nr. 2 / Los buenos modales, i a l’octubre es va presentar a València Ultraficción nr. 3 / Complicidad de materiales anónimos, dins del Festival de Tardor Russafa Escènica. Aquest febrer, el Santa Mònica va acollir Ultraficción nr. 4 / Working class, l’última creació del cicle, en el marc del Festivla Sâlmon.
A la primera proposta van experimentar amb el text, a la segona van aprofundir en la partitura de moviments i en la interacció amb diferents dispositius sonors i digitals, a València van fer un taller d’investigació amb alumnes de diversos centres d’ensenyament d’arts escèniques i al Santa Mònica van reflexionar sobre el treball amb estudiants d’arquitectura de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la UPC.
![](https://www.teatrebarcelona.com/wp-content/uploads/2022/06/kfda22_el_conde_de_torrefiel_una_imagen_interior_wernerstrouven_rhok_-_17-min-compressed_0-1100x733.jpg)
Escena de ‘Una imagen interior’ el nou muntatge de El Conde de Torrefiel
Un ampli procés de creació que conclou amb Una imagen interior, espectacle que es veurà a Barcelona després de la seva estrena a Viena i del seu pas pel Festival d’Avinyó i el Kunstenfestivaldesarts de Brussel·les, coproductors de la proposta juntament amb el Grec, el Festival d’Automne de París i una corrua de centres i festivals europeus on també trobem el Centro Cultural Condeduque de Madrid. I és que des del 2016, El Conde de Torrefiel estrena abans fora d’Espanya que aquí: Viena, Brussel·les, Zuric, Ginebra, Lisboa, Frankfurt o Atenes gaudeixen abans de les seves obres que Barcelona o Madrid.
Més informació i entrades a: