‘Dios’, una comèdia que demostra (o no) l’existència de Déu

Redacció

Després d’anys com a actriu, directora i dramaturga en diferents companyies, Eugenia González Rosa presenta el seu nou espectacle el solitari: Dios, una comèdia metafísica i esbojarrada que pretén demostrar (o no) l’existència de Déu en les nostres vides.

Tothom passa per algun altibaix important a la seva vida. I cadascú s’ho pren d’una manera ben diferent. L’actriu Eugenia González, després de passar per una etapa difícil degut a una malaltia, es va començar a plantejar diferents qüestions al voltant de l’espiritualitat. Després de cinc anys de documentació, entrevistes, exploració personal i assajos en solitari, ara presenta a la Sala Fènix una comèdia sobre la necessitat humana de buscar sentit en la vida i connectar amb un Poder Superior. Seguint la seva trajectòria artística, sempre al voltant de la Commedia dell’arte i el teatre popular, s’apropa a l’existència de Déu i la presència de l’espiritualitat a les nostres vides des de la comèdia, l’absurd i l’hilaritat. Sempre, això sí, des del respecte.

“Cadascú opta per creure o no en Déu, però hi ha una cosa clara: els rituals espirituals són un avantatge evolutiu del que només gaudeix l’ésser humà i que ens ajuda a sobreviure. Pots sentir la crida, o no, però crec que és una qüestió que tothom es planteja en un moment o altre de la seva vida. A l’obra no hi ha dogmes ni respostes, però sí que hi ha moltes preguntes”, explica l’actriu i dramaturga.

En un espai pràcticament despullat, González es converteix en la Dolores, una dona que arriba a l’edat adulta sense ser feliç, en conflicte permanent i molt enfadada. I és que tot allò que havien promès a la seva generació, ja a punt de fer-ne 40, no s’ha acomplert ni de bon tros. A partir d’aquí emprèn una recerca de l’ésser humà que li farà plantejar moltes preguntes a través d’un viatge per diferents èpoques i espais. “La posada en escena, pràcticament sense escenografia i amb un vestuari neutre, vol desmuntar l’artifici, buscar la poètica i l’ànima, les entranyes del personatge. M’he volgut allunyar dels artificis. Fins i tot la música és a capella”, explica l’actriu.

I tot, des de l’humor, des d’un teatre popular que beu de la comedia dell’arte, però que va una mica més enllà. “Jo sempre faig teatre popular, un teatre amb vocació 100% inclusiva“, explica. “L’humor, la comicitat et permet distanciar-te prou per abordar qüestions que poden ser tan feixugues com l’espiritualitat, que demanen pausa i reflexió”. A més, però, González també hi comparteix “un teatre que fa crítica de la societat, amb una interpretació molt física i on l’ésser humà n’és el centre“, encara que aquí ja no hi ha màscares “ni personatges estereotipats”, tot i que sí que hi ha “un mirall deformat”. “Crec molt en això de dir les veritats a través del riure”, diu. I potser per això González s’atreveix a parlar de la societat actual, però també de l’Església, passant fins i tot per temes complicats d’abordar com els abusos sexuals a menors o l’integrisme.

Text: Mercè Rubià

Escrit per
Redacció
Articles relacionats
La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!