Deu anys després de la seva estrena, Les dones sàvies torna a Barcelona per commemorar una dècada d’un muntatge que ha fet de la sàtira i el fregolisme el seu segell. L’adaptació del clàssic de Molière, amb dramatúrgia de Lluís Hansen i interpretada per Enric Cambray i Ricard Farré, arriba al Teatre Goya després d’un recorregut que suma deu anys en cartell, set temporades i més de 400 funcions.
L’espectacle redueix els tretze personatges originals a vuit i els posa en mans de només dos actors, amb un únic biombo com a gran aliat escènic. El resultat és una comèdia trepidant que respecta l’estructura de l’original però l’acosta al present a través d’una mirada crítica als opinadors contemporanis.
“Molière criticava els pedants de l’època a través dels intel·lectuals i filòsofs, però avui dia no en tenim grans referents. Així que vam preguntar-nos qui serien, avui dia, aquests pedants?”, expliquen els creadors. La resposta és clara: “Els tertulians, aquells qui es permeten opinar des d’un incendi a Collserola fins a l’extinció de les balenes”.
Amb motiu d’aquesta breu temporada especial, amb només sis úniques funcions, el muntatge incorpora novetats en algun dels seus personatges per accentuar encara més aquesta connexió amb el present. Sense alterar l’engranatge escènic —basat en el joc actoral, el ritme cronometrat i una escenografia mínima—, l’equip reforça la idea que la pedanteria adopta avui múltiples cares i que la comèdia continua sent una eina eficaç per desemmascarar-la.
Una obra amb un recorregut inesperat
El recorregut de Les dones sàvies ha estat inesperat fins i tot per als seus creadors. “Ni ens esperàvem que tingués tan bona acollida, ni que el públic omplís sempre allà on anem”, recorda Ricard Farré. I afegeix: “Nosaltres l’estem fent com si encara fos el primer dia”.
La peça ha passat per sales i festivals, ha estat reconeguda amb premis i nominacions, i s’ha consolidat com una de les propostes de petit format més celebrades dels últims anys. Tot i això, l’esperit amb què es representa es manté intacte. També Enric Cambray ho ha sintetitzat en alguna ocasió amb una frase que resumeix el projecte: “Mentre no ens cansem, la seguirem fent perquè funciona molt bé”.
Deu anys després, Les dones sàvies continua funcionant com un mecanisme de rellotgeria fina. I aquesta nova temporada confirma que la seva sàtira no ha perdut ni punteria ni actualitat.
Més informació, imatges i entrades:
