Desglaç: Quim Girón i Moon Ribas

Jordi Sora

El gel és l’element central de la producció Fenomen, de Quim Girón i Moon Ribas, que s’estrena al Festival Grec, una metàfora al voltant de les relacions personals i la viabilitat del planeta com a espai habitable. Afectes i efectes: sempre accions humanes, perquè ens condicionen de manera irreversible, són la causa de la inestabilitat en la qual vivim i projecten un futur on el moviment permanent és el protagonista. Una veritable cinètica de l’abordatge, explicada per un artista del circ i una intèrpret cíborg.

Amb una nevera de cerveses plena de blocs d’aigua congelada ocupen l’espai. El contrast visual és determinant: igual que el desglaç que s’està produint als pols terraqüis, els escampen pel linòleum, desendreçadament; es trenquen, es fonen, es transformen en una altra cosa, exactament com passa en la intimitat de llarga durada entre dues persones. I en aquest punt, la química i complicitat que emanen fa que s’assisteixi a un joc de miralls. Fred al cor? Inviabilitat climàtica? Una crítica concreta a la qüestió mediambiental. I també un mirall especular de la vida en comunicació.

Només l’esforç i la persistència els salva: equilibris, desconstruccions, confrontacions i salts. Sobre el gel lliscant, amb uns grampons, intenten mantenir-se arrecerats de l’aigua que va omplint l’escenari, i amb instruments diversos malmenen una mena d’escultura de la supervivència, forçats pel moviment en comú, experimentant amb l’estat sòlid, per arribar a esmicolar-lo. Desbordats de sensacions, proven de fugir d’aquell esdevenir caòtic, fins i tot jugant a amagar-se en els orígens –en aquella nevera, en aquest cas.

Res és infructuós i tot alhora és inútil. Al fons de tot plegat, la diversió. Pel camí, la reflexió. I en el conjunt, la tossuda voluntat humana. Una peça que sorgeix de la inquietud d’ambdós artistes i del seu compromís. Ella, amb el planeta: durant sis anys, amb uns implants als peus amb els quals detectava l’activitat de l’escorça de la Terra i des d’on desenvolupava la seva investigació coreogràfica. Ell, a la recerca de les connexions entre l’equilibri i el so, percudint en el treball el seu interès en les coses efímeres. Un embat contra la seguretat, com el gel, que a poc a poc anirà desglaçant en els calorosos vespres d’estiu que vindran del Festival Grec. Tot un Fenomen del qual serem còmplices i divertides espectadores.

Més informació, imatges i entrades a:

 

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!