El gel és l’element central de la producció Fenomen, de Quim Girón i Moon Ribas, que s’estrena al Festival Grec, una metàfora al voltant de les relacions personals i la viabilitat del planeta com a espai habitable. Afectes i efectes: sempre accions humanes, perquè ens condicionen de manera irreversible, són la causa de la inestabilitat en la qual vivim i projecten un futur on el moviment permanent és el protagonista. Una veritable cinètica de l’abordatge, explicada per un artista del circ i una intèrpret cíborg.
Amb una nevera de cerveses plena de blocs d’aigua congelada ocupen l’espai. El contrast visual és determinant: igual que el desglaç que s’està produint als pols terraqüis, els escampen pel linòleum, desendreçadament; es trenquen, es fonen, es transformen en una altra cosa, exactament com passa en la intimitat de llarga durada entre dues persones. I en aquest punt, la química i complicitat que emanen fa que s’assisteixi a un joc de miralls. Fred al cor? Inviabilitat climàtica? Una crítica concreta a la qüestió mediambiental. I també un mirall especular de la vida en comunicació.
Només l’esforç i la persistència els salva: equilibris, desconstruccions, confrontacions i salts. Sobre el gel lliscant, amb uns grampons, intenten mantenir-se arrecerats de l’aigua que va omplint l’escenari, i amb instruments diversos malmenen una mena d’escultura de la supervivència, forçats pel moviment en comú, experimentant amb l’estat sòlid, per arribar a esmicolar-lo. Desbordats de sensacions, proven de fugir d’aquell esdevenir caòtic, fins i tot jugant a amagar-se en els orígens –en aquella nevera, en aquest cas.
Res és infructuós i tot alhora és inútil. Al fons de tot plegat, la diversió. Pel camí, la reflexió. I en el conjunt, la tossuda voluntat humana. Una peça que sorgeix de la inquietud d’ambdós artistes i del seu compromís. Ella, amb el planeta: durant sis anys, amb uns implants als peus amb els quals detectava l’activitat de l’escorça de la Terra i des d’on desenvolupava la seva investigació coreogràfica. Ell, a la recerca de les connexions entre l’equilibri i el so, percudint en el treball el seu interès en les coses efímeres. Un embat contra la seguretat, com el gel, que a poc a poc anirà desglaçant en els calorosos vespres d’estiu que vindran del Festival Grec. Tot un Fenomen del qual serem còmplices i divertides espectadores.
Més informació, imatges i entrades a:
