Tot el que necessites per anar al teatre

“No som només espectacles familiars de migdia”. El circ busca el seu lloc més enllà de la carpa

8 abril 2016
r

L’Estruch de Sabadell, centre de creació amb més de 20 anys de trajectòria, inaugurarà el proper 16 d’abril una gran vela de circ al pati del seu recinte industrial. Del 14 d’abril a l’1 de maig el Mercat de les Flors recupera el Circ d’Ara Mateix, un cicle que acull, entre altres, els espectacles de la Companyia Eia i Animal Religion; i uns dies més tard, el Circ Pistolet presenta Incert a l’Auditori. A més, aquest any i per primer cop, l’Escola de circ Rogelio Rivel imparteix el Cicle Formatiu de Grau Mig d’Animació en circ. El circ està de moda? Neus Molina n’ha parlat amb artistes i gestors del sector, que coincideixen en reivindicar més recursos, espais i valentia de programadors per tal de consolidar-se.

TEATRE_BARCELONA-nit_del_circ-premis_zirkolika-neus_riba-REVISTA_11

“De moda no, comença a estar”, sentencia Griselda Juncà de la companyia Hotel iocandi, “perquè abans no es veia”. De moda o no, el cert és que el tímid boom del circ català es nota quan equipaments com l’Auditori o el Mercat de les Flors s’acosten a aquest art i l’inclouen dins programacions d’una manera subtil però flagrant. No obstant això, la germana lletja de les arts escèniques, en paraules de Joan Ramon Graell (ex president APCC, portor i director de circ) encara no té aquell circuit d’exhibició que prometia el Pla Integral (2012-2015) que evocava, entre d’altres qüestions, a crear una programació i un circuit estable de circ a casa nostra.

“Vam signar un pla molt infructuós per no dotar econòmicament de manera específica cada part. En el punt d’exhibició si que es va plantejar fer aquest circ estable del que sempre es parla a Barcelona, però no hi havia diners per tot i es va triar potenciar la Central del Circ, el centre de creació i assaig”, així, segons Jordi Gaspar, Director Artístic del Trapezi de Reus i de Ca l’Estruch, hi havia la voluntat però no els recursos i “la casa no es pot començar per la teulada, més val crear base: escoles, centres de creació i formació, la resta ja arribarà, no volem un Price”.

El circ Price, situat a Madrid i amb una capacitat de més de 1.700 localitats, és un dels equipaments estatals que inclouen el circ dins la seva programació de manera estable, no obstant l’aposta i l’empenta, el Price programa més d’un 80% de companyies de fora de l’estat “encara no hi ha base d’artistes que al mateix temps puguin crear una base de públic més amplia”. “Avui en dia, si obríssim un centre a Barcelona ens passaria el mateix que a Madrid, valdria molts diners i hauríem d’omplir-lo amb programació de fora i en conseqüència desdibuixaria molt el paper del circ, i sobretot, del circ d’aquí” explica Gaspar. L’aposta actual del Pla Integral 2012-2015, elaborat per les administracions, associacions i agents del sector cultural, segons relaten Gaspar i Graell, fou la de potenciar els ciments: les escoles de circ de les ciutats i pobles i la creació i consolidació de La Central del Circ.

CONQUERIR EL BASTIÓ DE LA FORMACIÓ REGLADA

La Central, un espai de creació, investigació, entrenament, assaig i formació continuada destinat als professionals de les arts del circ, es va inaugurar l’any 2011 sota la placa fotovoltaica del desèrtic Fòrum de les Cultures, en un recinte que va servir d’espai d’exposició el 2004 i que havia quedat inutilitzat. Tal i com apunta el director del Trapezi, “va ser la clara aposta dels professionals i les administracions, crear base, tenir un espai, créixer des de baix per trobar l’excel·lència i mirar de tu a tu a les altres arts escèniques, gràcies a la formació”. I és que si hi ha un altre bastió que cal seguir conquistant en el món del circ és el dels estudis reglats, una altra de les petites batalles que la germana lletja ha guanyat enguany a l’administració.

D’aquesta manera, aquest any i per primer cop l’Escola de circ Rogelio Rivel situada a Nou Barris, imparteix el primer curs del Cicle Formatiu de Grau Mig en “Animació en circ”, que s’equipara acadèmicament a l’ESMUC (música) o a l’Institut del Teatre (arts escèniques). Tot i així, els artistes com Tomeu Amer i Griselda Juncà d’Hotel iocandi, opinen que la titulitis no entrarà al circ: “No podem oblidar l’herència, d’on venim. L’esforç de la Rogelio Rivel, que porta des del 1999 oferint un ensenyament de qualitat, per on han passat més de 300 estudiants, per fi s’ha vist reconeguda. Ara bé, seguim sense tenir uns estudis superiors, si vols més formació has de marxar”.

I marxar és el que fan molts, marxar a països com Bèlgica, Suècia o el Regne Unit, “la formació és de qualitat i hi ha feina, nosaltres enguany farem més bolos a l’estranger que a Espanya o Catalunya” reflexionen els iocandi. La companyia Hotel iocandi, nascuda fa tres anys, de la mà d’un mallorquí i una catalana formada a The National Centre for Circus Arts de Londres, fa un any que  gira el seu primer espectacle Esquerdes. Guanyadors del Premi Zirkòlika 2014 a Millor Companyia Novell i del Premi Zirkòlika 2015 a Millor Espectacle, els dos components destaquen que el salt d’artista emergent a consolidat està sent kafkià: “Ja no optem a les ajudes d’emergents i tampoc podem demanar les ajudes trianuals perquè el nostre NIF no té tres anys”.

hotel_iocandi

“LES SUBVENCIONS SEGUEIXEN ENGREIXANT ELS PEIXOS GROSSOS I NO ALIMENTEN ELS PETITS”

Contradiccions del sistema de subvencions, que el Departament de Cultura ha retallat en un 56,5% en el període 2010-2014 de la partida de circ, ja minsa “per se”. Graell recorda que les subvencions segueixen “engreixant els peixos grossos i no alimenten els petits. A més a més, el nou conseller, Santi Vila, pensant amb l’excel·lència, està dotant als grans equipaments com el Liceu de més recursos, recursos que beneficien uns abonats que sempre són els mateixos”. El descens dels pressupostos de Cultura, o l’IVA cultural abusiu és un problema global que afecta tot el sector, “però això és com el conte dels tres porquets: si tens la casa de maó segur que no surts volant, nosaltres que la tenim de palla, levitem” recalca l’expresident de l’Associació de Professionals del Circ Català (APCC).

No obstant, la manca de recursos i amb tots el ets i els uts, és un fet constatable que el circ sembla ocupar nous espais d’exhibició. Tanmateix, alguns artistes, com Amer, pensen que sí que cal un equipament propi, “un Auditori del Circ” per mirar les arts escèniques des de la mateixa altura. “La idea és que les altres disciplines se’ns apropin”, per tant fer música des del circ i fer dansa des del circ i no sempre a l’inrevés “i tindria èxit, perquè al circ hi cap tot”.

UN ART SENSE ADDITIUS QUE ES DEIXA CONTAMINAR

Tal i com apunta l’acròbata mallorquí, si hi ha quelcom innegable en el circ, és la seva mutabilitat i la seva cohesió tant de forma com de contingut. Segons l’Article 22 Drets i deures en l’àmbit cultural de L’Estatut d’Autonomia de Catalunya “totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives”, i no hi ha un art que cohesioni més el teixit social i permeti l’accessibilitat, que les arts del circ, on no hi ha barreres idiomàtiques, formals o estructurals. “Al circ hi trobes de tot, si et saps llegir com artista i saps llegir el context, pots crear el que vulguis, som un art sense additius que es deixa contaminar: quan has aconseguit definir què és el circ, aquest ja ha canviat i això és senzillament meravellós”, recalca Gaspar.

Crear base, potenciar els propis artistes i acostar-se al públic des de diferents espais, aquestes són les claus del que podria ser la consolidació del circ a Catalunya. “Quan això ho tinguem, reclamarem, i aconseguirem un equipament propi de circ que omplirem de propostes i que dialogarà des del mateix lloc amb la resta de disciplines artístiques, mentrestant fem base social i de territori, de baix a dalt”, conclou Jordi Gaspar. “Els passos es fan, anem en bona direcció, però segons un estudi de França, un equipament cultural com La Grainerie tarda 17 anys a consolidar-se”.

No és gratuït que en la línia de potenciar la base social, humana i acadèmica que apuntava Gaspar, el proper 16 d’abril L’Estruch de Sabadell, centre de creació amb més de 20 anys de trajectòria, inauguri una gran vela de circ al pati del seu recinte industrial. La carpa mantindrà els valors i la filosofia de la fàbrica de creació, acollint una programació estable i potenciant la formació i la creació circense a la ciutat vallesana. Al projecte de La Vela, integral i transversal, s’hi treballarà el circ a diferents nivells: des de les residències de creació a l’exhibició de circ passant per activitats de formació, ja siguin adreçades a professionals com a nens i joves, potenciant un cop més, el paper socialment integrador del circ, gràcies a convenis amb associacions o amb col·lectius en risc d’exclusió social.

A poc a poc, bona lletra i sense por. “Demanem valentia als programadors, no només som espectacles familiars de migdia, podem estar a la nit, a un teatre, un dissabte i ompliríem!”, apunta Juncà. El circ, per tant, és aquell ens mutable sense barreres de gènere i de llenguatge, on el límit son els braços, els peus i el cap.

Calen més recursos, entendre les especificitats i no ser porucs. Més ajudes i menys paraules. Si el moviment es demostra caminant, l’amor (manllevant la frase de Margarida Troguet) es demostra en els pressupostos.

Text: Neus Molina

 

Uneix-te gratis a Teatre Barcelona
Creant el teu usuari gaudiràs de sortejos i promocions, podràs valorar espectacles i deixar els teus comentaris, accedir al Calendari TB amb tota la programació i rebre el nostre newsletter setmanal amb tota l'activitat teatral de la ciutat de Barcelona.

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Comentaris
  • Ascension A.R.

    Saara Turunen .Pel dia 1 de maig

    18/04/2016
Uneix-te a TB
Ja som més de 80.000 usuaris. T'hi apuntes?

Ja hem regalat més de 2.500 entrades

Uneix-te gratis a Teatre Barcelona i gaudeix de:

Avantatges

Sortejos i promocions

Calendari TB

Tota la cartellera a un cop d'ull

Newsletter

Setmanal amb tota l'activitat teatral

Usuari TB

Valora espectacles, llista'ls i segueix amics

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.