El cineasta Cesc Gay s’estrena com a autor i director teatral amb una comèdia àcida sobre les relacions de parella protagonitzada per Nora Navas, Pere Arquillué, Àgata Roca i Jordi Rico.
Cesc Gay, guionista i director de pel·lícules com Ficció o Una pistola en cada mano, va tenir ara fa uns anys uns veïns d’aquells que no paren de fer soroll. En aquest cas, una gran varietat de gemecs, esbufecs i grinyols de matalassos. I això passava sovint. Tant, que fins i tot va arribar a discutir amb la seva parella la possibilitat de parlar-ne amb ells. No ho van arribar a fer mai, però d’aquí en va sortir Els veïns de dalt, la primera incursió del cineasta al teatre; una comèdia “sobre el millor i el pitjor del món de la parella”
L’acció s’inicia a casa d’una parella que no passa pel seu millor moment, Pere Arquillué i Àgata Roca, uns minuts abans que baixin a sopar els veïns de dalt, Nora Navas i Jordi Rico, una parella “molt més fresca”, amable i, per més inri, “d’aquells que fins i tot et saluden quan el món et cau a sobre”. És una bona oportunitat per treure el tema dels sorolls? Per ell, sí, per ella no. Però tan se val, perquè seran els veïns qui el treguin i emboliquin amb un ritme vertiginós un sopar que els portarà a sincerar-se. I és que, segons l’autor, “quan ens plantegen coses fora d’allò convencional, ens obliguen a posicionar-nos”.
“En Cesc fa servir un humor brillant, fresc i amb molt punch amb uns personatges molt normals, amb les seves contradiccions, no gens alçats a nivell de comèdia”, explica Arquillué, que assegura que Gay s’ha habituat ràpidament a la intimitat del teatre. “El que més m’ha costat és aquest pla general fixe, sense travellings ni primers plans” i el fet “que cada passi que hem fet sigui diferent de l’anterior”, reconeix el cineasta, que va decidir portar aquest text al teatre perquè té un toc de comèdia “que no encaixa” amb les seves pel·lícules. Àgata Roca assegura que la va sorprendre el to de l’obra, “perquè és molt diferent de les pel·lícules, amb un ritme trepidant que alhora deixa un regust àcid i amarg, però també la seva direcció, molt insistent i amb les idees molt clares”. Gay, que feia temps que rumiava fer aquest pas, ja avança: “si no fem gaire el ridícul, segur que repetiré”.
Text: Mercè Rubià / Foto: David Ruano
