Una parella d’homes atrapada en una relació de control i dependència, embolcallada amb sarcasme i humor negre. Aquesta és la premissa de Ben Plantats, la nova comèdia escrita per Joaquín Arias i dirigida per Anna Sarrablo, que es podrà veure a la Sala Versus Glòries fins l’1 de juny.
Inspirada en la idea que “l’amor necessita les mateixes atencions que una planta”, l’obra utilitza la jardineria com a metàfora per explorar les dinàmiques de poder i violència emocional dins d’una relació entre dos homes. Arias explica que va començar escrivint sobre un patró clar d’abús, però aviat es va adonar que “en les relacions homosexuals els perfils no són sempre tan clars, perquè la violència intragènere apareix sovint amagada sota la ironia pròpia del col·lectiu LGTBI+”.
Aquest enfocament va sorgir, en paraules de Sarrablo, d’una inquietud compartida entre amics: “Vam voler traslladar a escena converses i vivències sobre relacions tòxiques. La proposta del Joaquín ens va captivar des del primer moment: una metàfora tan simple com poderosa, amb un llenguatge fresc, directe i carregat d’ironia”.
“És una partida a dues bandes entre dos homes que juguen a dir-se i desdir-se, a fer i desfer, a necessitar-se i rebutjar-se”
La història gira al voltant d’en Xavi, un home de quaranta anys que, després de perdre la feina com a il·lustrador, obre un canal de jardineria a les xarxes. La seva parella, en Nico, molt més jove, vol fer realitat el seu somni de ser ballarí. Quan en Xavi descobreix que Nico ha arribat a la fase final d’una audició que el pot allunyar durant mesos, fa tot el possible per impedir-ho. “Com passa en aquesta obra, també a la vida real hem exercit —i patit— abusos: menyspreus, ghosting, infidelitat… o impedint que l’altre compleixi els seus somnis”, apunta Arias.
Sarrablo remarca que el que li interessava com a directora era aprofundir en aquesta complexitat emocional: “Els rols de poder i submissió, la fragilitat emocional, les conductes destructives que emergeixen davant d’un canvi inesperat… Sovint, davant d’aquests sotracs, apareixen les addiccions, les fugides cap endavant i l’autoengany”.
Amb un to àcid i una estructura de duel escènic, Ben Plantats mostra dos personatges narcisistes, egòlatres i incapaços de comunicar-se amb sinceritat, lluitant en un pols emocional que oscil·la entre el desig i la destrucció. “És una partida a dues bandes entre dos homes que juguen a dir-se i desdir-se, a fer i desfer, a necessitar-se i rebutjar-se. Tot com si d’un ring de boxa es tractés”, diu Sarrablo. En sortir del teatre, potser el públic no sabrà com cuidar una planta… però sí identificar quan l’amor es podreix.
Més informació, imatges i entrades a:
