publicitat

SALA BECKETT

‘Bartleby’ torna a la Beckett: el poder de dir no

Redacció

La Sala Beckett recupera, fins al 9 de març, un dels grans clàssics de la literatura universal amb l’estrena de Bartleby, una adaptació en format monòleg de la narració de Herman Melville publicada el 1853. L’obra, dirigida per Llàtzer Garcia i protagonitzada per Albert Prat, explora la perplexitat d’un advocat de Wall Street davant l’actitud enigmàtica del seu escrivent, Bartleby, que respon amb un lacònic “Preferiria no fer-ho” a qualsevol petició.

L’obra suposa el retorn de Bartleby a la Sala Beckett 36 anys després que José Sanchis Sinisterra la inaugurés amb la seva pròpia adaptació.

Una revolta silenciosa i profunda

L’adaptació de Garcia se centra en la figura de l’advocat, un personatge sense nom que intenta comprendre la resistència passiva de Bartleby, un home sense passat ni futur que simplement deixa de fer. Aquesta decisió desconcerta i desmunta el sistema en què viu l’advocat, portant-lo a un viatge d’introspecció i canvi. “Malgrat que el relat es digui Bartleby, l’escrivent, el veritable protagonista és l’advocat. És ell qui ens parla i ens fa viure la seva evolució emocional”, explica Garcia.

L’absència física de Bartleby sobre l’escenari el converteix en una mena d’ombra, un personatge gairebé mític que existeix només a través del relat de l’advocat. “És una revolta contra el sistema, però sense crits ni violència; només amb la negativa a participar-hi”, apunta el director. Per a Albert Prat, la clau de l’obra és aquest vincle fascinant entre els dos personatges: “L’advocat necessita entendre per què Bartleby diu que no, perquè això li qüestiona tota la seva existència.”

L’elecció d’un sol actor a escena té la voluntat de convertir l’obra en un diàleg entre l’advocat i el públic, creant un tribunal de la consciència on l’espectador esdevé jutge de la història. Més que de monòleg, hem de parlar de diàleg, on l’interlocutor es manté en silenci”, assenyala Garcia.

Un clàssic adaptat als nostres temps

L’adaptació també ha treballat per fer el llenguatge més proper i directe, sense perdre l’essència original del text de Melville. El director destaca la riquesa de registres del relat: “Va des de la comèdia d’oficines fins al relat fantàstic i el drama”. Aquesta diversitat temàtica, juntament amb la seva vigència, converteix Bartleby en una història atemporal que continua ressonant en la societat contemporània.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per
Articles relacionats
Reescriure la ira amb veu pròpia

Reescriure la ira amb veu pròpia

Quan l’any 1956 es va estrenar a Londres Look Back in Anger (Amb la ràbia al cos), molts espectadors es van sentir sacsejats —i no només per veure una taula […]

L’olfacte de Sagarra

L’olfacte de Sagarra

El poeta Josep Maria de Sagarra tenia un olfacte molt fi en la forma i el fons del seu teatre. Segons el director Xavier Albertí, que prepara La corona d’espines […]

Quan arriba el fred, elPetit teixeix

Quan arriba el fred, elPetit teixeix

Prepareu les agendes, els sentits i la curiositat, perquè aquest novembre torna el Festival elPetit, que del 15 al 30 de novembre ens convida a veure el món amb ulls […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit