Art i política a judici

Mercè Rubià

Josep Maria Pou dirigeix i protagonitza Prendre partit al Teatre Goya, un espectacle que qüestiona la difícil relació entre cultura i poder, art i política partint de la historia real del director d’orquestra Wilhelm Furtwängler, acusat de col·laboracionisme amb el règim nazi.

TEATRE_BARCELONA-prendre_partit-REVISTA_3

Després de la victòria dels exèrcits aliats el 1945, a Alemanya es va iniciar un procés de desnazificació amb l’objectiu de depurar l’administració, la premsa, la justícia i la política de tota influència nacionalsocialista. Prendre partit ficciona els mesos previs del judici a Wilhelm Furtwängler, per molts el millor director d’orquestra, però per molts altres còmplice del règim nazi per haver acceptat dirigir la Filharmònica de Berlín durant la dictadura alemanya. L’autor del text, Ronald Harwood (guionista d’El Pianista i Oliver Twist), parteix d’un fet i un personatge reals, però en ficciona el desenvolupament i la resta de personatges.

Josep Maria Pou es posa a la pell de Furtwängler “sense pretendre en cap moment cap similitud física, sinó buscant la proximitat en l’actitud d’un home altiu, distant, egòlatra i divo”. Andrés Herrera interpreta el major nord-americà, Steve Arnold, que té l’encàrrec d’arribar al judici amb prou proves per declarar-lo culpable. Arnold no ha estat escollit a l’atzar, sinó que té el perfil que interessa als aliats, perquè és un home totalment aliè al món de la música, però “durant el procés d’investigació haurà d’endinsar-se al seu món i s’anirà transformant, fins arribar a sentir un punt d’empatia cap a Furtwängler”, explica Herrera. Entre altres motius, perquè no trobarà ni un sol testimoni en contra del director.

Sandra Monclús interpreta una vídua jueva a la que Furtwängler va ajudar a fugir del país, Pepo Blasco el segon violinista de la Filharmònica de Berlín, Sergi Torrecilla és un tinent americà acabat d’arribar després de la guerra, nascut a Alemanya i jueu i Anna Alarcón és la secretària de la comissió d’investigació, “un testimoni brutal de tot allò que passa a escena”. Un personatge molt important, pràcticament sense text, que “s’anirà transformant amb tot el que passa a escena i que guarda un secret molt important”, revela l’actriu.

TEATRE_BARCELONA-prendre-partit_REVISTA_2

L’OMBRA DEL DUBTE

Tot i que Furtwängler va ser declarat innocent al judici, l’ombra del dubte encara es manté avui perquè si bé és cert -està documentat- que el músic va ajudar a fugir d’Alemanya molts jueus, precisament això posa en dubte les seves declaracions en què assegura no saber què passava realment al país durant la dictadura de Hitler. Sigui com sigui, la voluntat de l’espectacle és, segons el seu director, que sigui l’espectador qui prengui partit i decideixi si és culpable o innocent.

L’obra es va estrenar a Londres el 1995 amb el títol de Taking Sides, dirigida per Harold Pinter. L’any 2001 se’n va estrenar una versió cinematogràfica que no s’ha arribat a estrenar mai a l’Estat espanyol.

Text: Mercè Rubià / Fotos: David Ruano

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats

Recitar Shakespeare cuinant una truita

Oriol Pla és un dels joves talents més cotitzats al nostre país. Quan tot just acaba d’estrenar als cinemes Girasoles silvestres, de Jaime Rosales, i de reposar un altre èxit […]

Israel Solà: calòric i multifacètic

Com una de les set sensibilitats que formen La Calòrica, el director Israel Solà imprimeix en les seves peces una barreja d’humor i política, entenent aquesta última des de la […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!