L’actriu Ariadna Gil traslladarà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el “dolor íntim i l’espera” que l’escriptora francesa Marguerite Duras va plasmar en l’obra autobiogràfica El dolor, en una versió teatral de la directora Lurdes Barba que s’estrena el pròxim 30 de maig.
En la novel·la El dolor, Marguerite Dures explica l’espera que pateix, després de la fi de la Segona Guerra Mundial, esperant el retorn del seu marit, presoner en els camps de concentració, mentre mestressa a un altre home amb el qual ha participat en la resistència francesa.
Ariadna Gil ha reconegut durant la presentació de l’obra, que els elements que la van empènyer a representar l’experiència de Duras van ser “el dolor i la simbiosi del personatge, que comença a viure físicament i mentalment la desaparició del seu marit, a mesura que comença a rebre informació sobre ell, de qui no sap si està viu o mort”.
L’obra representa “el dolor que al llarg de la història s’ha plasmat sobre la dona que espera al seu fill o al seu marit que han partit a la guerra”, i per a Gil “aquesta espera i dolor em semblaven molt interessants, perquè era un lloc que no identificava, i les coses que no identifico i no conec a mi m’atreuen”.
L’obra de Duras, publicada l’any 1985, adaptava els quaderns que l’escriptora va trobar en un armari abandonat de la seva casa de camp als anys 80 i que havia escrit ella mateixa al final de la segona guerra mundial.
L’actriu ha fet èmfasi en el fet que ha intentat interpretar el text de Duras amb “la major sobrietat i contundència”, i ha destacat que les projeccions i la música que escenifiquen el monòleg “ajuden en aquest sentit i et traslladen a una literalitat, a l’aïllament interior del personatge”.
La directora de l’obra, Lurdes Barba, considera que l’adaptació al teatre que ha fet de la novel·la que va publicar l’any 1985 Duras cerca representar “un dolor íntim que ens parla d’un dolor de tots i de totes, d’un dolor col·lectiu”.
Barba ha revelat que va ser “un respir immens” saber que Ariadna Gil acceptava el paper, perquè “el text ha de dir-se des d’una veritat molt neta, sense paranys” i Ariadna “és capaç de transmetre aquesta veritat en cada segon i paraula”, ha ressaltat Lurdes Barba.
