15 actors, 10 músics, 18 temes musicals, 98 canvis de vestuari i una escenografia formada per tresors amagats d’antics espectacles al magatzem del Teatre Nacional de Catalunya: un “prodigi escènic” –tal com el descriu Xavier Albertí, director del TNC– per donar frescor i glamour a Molt soroll per no res.

TEATRE_BARCELONA-molt_soroll_per_no_res-REVISTA_1

L’actor i director Àngel Llàcer ha transportat el text clàssic de Shakespeare al Hollywood dels anys 50, de la mà del director musical Manu Guix que ha adaptat per l’ocasió cançons de Cole Porter. El binomi Guix-Llàcer, a càrrec de l’èxit del musical d’El petit príncep, va haver de renunciar a alguns temes de Porter que havien afegit a la seva llista, ja que els drets impedien que s’utilitzéssin a altres musicals que no són l’originari, van afegir al setlist el Puttin on the ritz d’Irving Berlin i el Singing in the rain de Herb Brown. L’orquestra interpretarà la música “en rigorós directe”, sense recolzaments tecnològics, per així “mantenir la sonoritat dels grans musicals de l’època”, descriu Guix.

LA FACTORIA DEL CINEMA AMERICÀ

Ambientat en un estudi de cinema, els personatges de Molt soroll per no res prenen l’ofici d’actors, directors i productors de pel·lícules que treballen a la factoria de cinema americà per excel·lència. Dins i fora del rodatge, i entre amors, embolics i sorpreses, Don Pedro, Claudio i la resta canten sota els focus autèntics himnes de musicals com Night and day, Begin to Beguine i el “super single” Le’s do it.

Per exemple, Leonato queda transformat en Leonata, una productora encarnada per Victoria Pagès, al costat d’Òscar Muñoz, que donarà vida a Borachio, i dels dos protagonistes, David Verdaguer i Bea Segura en els papers de Benedicte i Beatrice, respectivament. “La Lloll Beltran, que no havia treballat mai al TNC, havia de ser-hi”, assegura el director. L’actriu s’ha mostrat entusiasmada amb el seu paper “petit i bufó” dins del que ha definit com “un SuperExtraManuLlàcerMusicalEsplèndid”.

El repartiment compta també amb sis actors escollit en un càsting, que Llàcer reivindica com un procés de selecció que dóna oportunitats i descobreix cares noves. El director ha volgut eliminar artifici interpretatiu i ha buscat que els actors s’obrin al públic: “Si et mostres tal com ets, l’únic que et queda és l’amor. I això és el que diem: let’s do it, let’s fall in love!”.

ACTORS NOVELLS ENTRE ELS VETERANS

El muntatge anuncia una nova forma de col·laboració entre el Teatre Nacional i la seva companyia jove, la ITNC, que farà que els recent graduats de l’Institut del Teatre formin part d’elencs amb intèrprets veterans, explica Albertí. Amb la intenció d’afavorir la seva inserció al món laboral, es canvia així la fórmula anterior, que creava espectacles exclusivament per la ITNC.

En un principi, el director tenia en ment fer L’òpera dels tres rals, del compositor alemany Kurt Weil, però per les limitacions que els imposaven els drets d’autor, que no els permetien fer cap canvi, van decidir-se pel text del britànic.

UNA MÚSICA QUE “POTENCIA SHAKESPEARE”

Salvador Oliva, que ja va treballar amb el director en una adaptació de Somni d’una nit d’estiu, ha estat l’encarregat de traduir el text, que ha situat “entre les tres millors comèdies de Shakespeare”, al costat de Somni d’una nit d’estiu i Nit de reis. “Pensava que no seria tan bona com Nit de reis, però el que ha fet l’Àngel és espectacular, és dels pocs directors que tenen cura de la dicció dels actors”, assegura Oliva, que afegeix que “és un misteri, però el musical potencia Shakespeare”. La dramatúrgia ha estat a càrrec de Marc Artigau s’ha encarregat de versionar-la, juntament amb el director.

A més de xerrades amb els creadors, el TNC oferirà funcions escolars de l’obra, que vol donar al públic infantil i al poc habituat al teatre “una porta d’entrada que els faci descobrir l’interès per Shakespeare–segons Llàcer–. Una obra de fàcil digestió però no frívola”.