Ada Vilaró (1972, Prats de Lluçanès) fusiona paraula, cos i dansa a 360 grams, una peça poètica i híbrida que redefineix el concepte de la bellesa i homenatja els cossos no normatius. L’espectacle va sorgir de l’experiència real de l’actriu i creadora, qui va patir un càncer de mama amb que va perdre el pit a què evoquen els 360 grams del títol de l’espectacle. El pas, la recuperació i la petjada de la malaltia va esdevenir una aplaudida aventura escènica, que recalarà a l’Escenari Brossa del 12 al 23 de maig.
Ada Vilaró és una singular artista, vinculada a l’escena des de diferents àmbits: és actriu, directora i performer, i anualment dirigeix el Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou i el Festival Itineràncies, dos dels grans esdeveniments de creació contemporània de Catalunya, i que posen una atenció especial a l’espai públic i els col·lectius silenciats.
Fotografia: Adrian Ropero
El 2015 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona com a directora del Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou i amb aquest mateix projecte el 2014 els premis FAD Sebastià Gasch de les arts parateatrals. Posteriorment va causar furor amb intervencions a l’espai públic com ‘Pas per la Pau’ (Fira Mediterrània, 2018) o ‘UrGentestimar’ (inauguració Fira Tàrrega, 2017). ‘Públic Present 24 hores’, una intervenció de llarga durada en la qual l’artista restava en silenci durant 24 hores a l’espai públic.
Amb ‘360 grams’, Vilaró torna a l’interior, acompanyada de la performer Maria Stoyanova i la ballarina Vero Cendoya. Ho fa per reivindicar que “hem de revisar constantment” el concepte de bellesa, i aprendre a conviure i estimar el cos en cada fase de la vida.
“Han passat 10 anys del càncer. El dolor s’ha anat destil·lant, s’ha reposat i ara en queda la poesia”, afirma la creadora, que es va haver de sotmetre a una mastectomia. “Quan et falta un pit, el teu cos deixa de ser normatiu. Al principi em costava mirar-me al mirall”. Passat el temps va aprende a conviure amb la nova forma del seu cos: “Has de redescobrir-te. És com tornar a néixer… Que és molt fàcil de dir, però s’ha de fer cada dia, quan et mires al mirall”. A l’obra, autoficcionada, Vilaró reivindica les cicatrius “estan allà, al teu cos. Són com són, i vénen d’on són. Quan les veus i les pots apreciar… Això és la bellesa”.
L’espectacle, va ser coproduït i estrenat als festivals TNT – Terrassa Noves Tendències i Escena Poblenou.
