Qui pot dir que un objecte trobat per atzar ha donat peu a un espectacle de circ? Doncs la Companyia de Circ ‘EIA’. La curiosa història arrenca l’any 2018, quan Celso Pereira, un dels membres de la companyia, va topar-se a la platja de Liencres, a Cantàbria, amb una cosa semblant a una pedra feta de fusta. Meravellat per aquesta estranya troballa, Pereira va pensar que calia fer-ne alguna cosa artística. Posar títol potser va ser el més fàcil de tot: La pedra de fusta. Aquell objecte procedent de la natura va fer de guia i de font d’inspiració per a una creació que es va estrenar l’any 2023 i que ja s’ha pogut veure, entre altres països, a Bèlgica, Suècia, Itàlia i Portugal.
L’espectacle està pensat perquè sigui una experiència en comunitat entre el públic i els tres intèrprets: el mateix Pereira amb José Luis Redondo i Francesca Lissia. Nascuda a Cagliari (Sardenya, Itàlia), Lissia explica com va evolucionar la idea: “A partir d’aquesta pedra van arribar-ne d’altres, que són els elements escenogràfics i tot l’univers que hem creat. Algunes pedres són dels llocs on hem fet l’espectacle i d’altres són de casa nostra, una masia molt antiga que hem anat reformant. Quan obríem portes o finestres sortien pedres molt grans”. Després va venir la feina de la creació i la recerca, que va comptar amb les col·laboracions del coreògraf i acròbata francès Florent Bergal (Cirque Vost), Bet Garrell (Los Galindos), Jorge Albuerne (Cia. Vaques) i Sergi Parés (Un Loup pour l’Homme i XY).
Estrenat a Fira Tàrrega fa dos anys, l’espectacle ha “evolucionat molt i es troba en el moment que nosaltres buscàvem”, explica Lissia. Com a l’espectacle Espera, un dels punts forts és la implicació del públic i la creació d’un espai de trobada. Lissia explica que els recels inicials amb què arriben els espectadors es van esvaint a mesura que avança l’espectacle. “La gent marxa de l’espectacle amb més bona cara de com hi arriba”, assegura Lissia, que afegeix que “com que volíem que el públic participés, ens agradava la idea que el seient fos un element escenogràfic”. Aquests seients hexagonals són els tamborets on el públic seu, però també es fan escultures amb ells i es converteixen en petits escenaris. Per Lissia, són “una mena de pont entre nosaltres i el públic”. I en aquesta comunió amb la gent, la companyia es pregunta si podem ensenyar les pedres a ballar o bé si compartint el pes, les pedres poden ser més lleugeres.
Durant més de tres setmanes (del 29 d’octubre al 23 de novembre) l’espectacle es presentarà a l’espai Taller Pintura del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), un lloc poc habitual, però que compleix amb les necessitats de la creació: un espai diàfan i poc convencional. L’espectacle compta amb la primera col·laboració del músic italià Frantziscu Medda ‘Arrogalla’, que ha creat el paisatge sonor que acompanya tota la creació, d’una hora de durada. És un espectacle per a tots els públics que té com a objectiu transformar, perquè gairebé segur que sortim una mica diferents de com hi hem entrat.
Més informació, imatges i entrades:
