Nostàlgia i riures sense parany ni cartó
Yo sobreviví a la EGB és una invitació a viatjar als anys 80 en clau d’humor donant-li la volta a tot allò que formava part de la nostra vida dels que avui rondem els 50, 60 i més….
Jordi Merca, presentador de l’espectacle, ens proposa tornar a una època en la qual el Walkman era el nostre company inseparable per a escoltar aquelles cançons que encara avui podem taral·larejar; la revista Super Pop era el nostre referent per a conèixer les tendències del moment, i les enciclopèdies ocupaven un lloc privilegiat en qualsevol llibreria de casa, sempre disposades a ajudar-nos amb els treballs de geografia o qualsevol altra matèria que ens manessin en el col·legi.
A través d’un monòleg i de la interacció amb el públic, Jordi Merca repassa amb tota la desimboltura que ell sap, aquells anys en què l’actual running es deia educació física, l’hora d’anar-se a dormir vènia marcada per la Família Telerín i el sòl dels parcs infantils semblava dissenyat per a omplir els nostres genolls i colzes de ferides i sorra. Una infinitat de referències que desperten una memòria que en realitat mai es va adormir alhora que provoquen riallades contínues d’un públic que està feliç a recordar aquella época.
No podem oblidar a la cantant que acompanya a Merca i que versiona alguns dels temes més emblemàtics d’aquelles dècades, uns més encertats que uns altres.
Jo vaig sobreviure a l’EGB és una oportunitat per a recordar com érem i recuperar, encara que només sigui durant hora i mitja, aquella felicitat de les petites coses. Un espectacle divertit, pròxim i sense pretensions, que ens demostra que, encara que hagin passat els anys, hi ha records que segueixen molt vius.