Alonzo King està considerat un dels coreògrafs, o ballet màster, més importants del moment. Veient les dues coreografies presentades en el Grec d’enguany queda clar que la seva categoria com a artista està fora de dubtes. El seu segell està present en tots els moviments dels seus ballarins, fins a punt d’haver creat un estil fàcil de reconèixer. Un estil que es basa en la tècnica del clàssic però que a estones deriva cap a moviments sincopats i trencadissos, i a d’altres cap a una volatilitat i fragilitat que sorprenen. No cal dir, a més, que tot plegat es serveix gràcies a dotze magnífics intèrprets que executen les coreografies amb una precisió absoluta, donant sempre la sensació que ha desaparegut el pès dels cossos.
A Writing Ground -inspirada en poemes de Colum McCann i músiques procedents de les tradicions jueva, cristiana, musulmana i budista- ens van sobtar sobretot els duets o pas de deux, i també el quintet final, que va posar a tothom els pèls de punta. A Biophony, en canvi, va destacar la imitació dels moviments d’animals i la integració total de la dansa amb els sons de la natura. En aquest cas, ens quedem amb l’escena que transcorria en el mar, d’un misteri i una delicadesa colpidores. En definitiva, un dels grans espectacles de dansa d’aquest Grec… i potser m’atreviria a dir un dels millors que ha passat per Barcelona aquesta temporada.