El clàssic que sempre ve de gust visitar

West Side Story. El Musical

West Side Story. El Musical
17/11/2019

Que dir a aquestes alçades de West Side Story que no soni a ja conegut? Un musical que va unir a algunes de les més grans figures del gènere: el coreògraf Jerome Robbins, ànima del projecte, el compositor Leonard Bernstein, el lletrista Stephen Sondheim, reticent i que no va quedar del tot satisfet (!) I el productor de productors a aquell costat de l’Atlàntic, Harold Prince. Anècdotes conegudes, com separar les “bandes” als assajos i escampar maledicències per crear tensió entre ells, complexes relacions de col·laboració, com de rabiosament actual que era quan es va estrenar i l’acollida (menys del que creiem).

Dels pocs musicals creats a partir d’un coreògraf i per això la dansa és el que fa avançar l’acció, és la principal força. La música és grandiosa, gairebé l’òpera americana que Bernstein va perseguir, amb una successió de cançons meravelloses i diversos estils (clàssica, jazz, latino …), Maria, Somewhere, Tonight, Quintet, I feel pretty, America (cançó que es va incorporar a darrera, ja a la gira de preestrena, per donar temps als nois a canviar-se i per això en teatre la canten només elles).

La trama és sobradament coneguda: Romeu i Julieta al NY dels 50 amb bandes de porto-riquenys i nord-americans odiant-se. Sorgeix l’amor entre Tony, un pandillero que vol deixar de ser-ho però lligat per l’honor, i Maria, acabada d’arribar, innocent i enlluernada per les il·lusions.

Aquest muntatge de SOM és molt respectuós i fidel; així, les coreografies són les originals, i es nota. Molt acurat vestuari i il·luminació (una mica menys el maquillatge, massa taronja per diferenciar els porto-riquenys) i intel·ligent recurs l’obrir l’escenari als laterals per acollir a tots els intèrprets.

El menys millor: falta una mica d’ànima i química. La passió de l’enamorament, entre Tony i Maria, i la tragèdia que els uneix, no traspassa l’escenari amb la força que ho fan els números de ball. No ajuda que els seus registres siguin diferents, molt líric el d’ella, més “lleuger” el d’ell i no acabin de combinar.

El millor: surts absultametn impactat pel ball i la música, taral·lejant cadascú la seva cançó.

← Tornar a West Side Story. El Musical

Enllaç copiat!