Quan la rapera i poeta Kate Tempest es va introduir en el món del teatre, tot feia presagiar que els seus textos serien contundents, com un cop de puny a l’estómac, i que parlaria de personatges que podem tenir molt a prop. Per això els tres protagonistes d’aquesta obra -quatre, si tenim en compte al difunt Toni, del que se’ns dóna l’esquela just a l’entrar- s’emborratxen, fumen porros, van a les discoteques i tenen ressaques monumentals. Són personatges que han tirat endavant a les seves vides com han sabut, o com han pogut, i que ara es troben atrapats i confosos. Una història de petites frustracions i de desencants en el jovent actual.
El principal mèrit de Wasted és la proximitat i la manera que té d’explicar-nos la història. Les cadires estan posades formant cercles concèntrics, i els actors actuen entre els espectadors, trencant constantment la quarta paret i tenint un contacte molt directe amb el públic. La il·luminació i la música escollida també ajuden a crear aquest ambient, tot i que la interpretació de Sandra Pujol, Oriol Esquerda i Xavier Teixidó és la que aconsegueix el petit miracle. Són tres actuacions descarnades, que surten de les entranyes i que es nodreixen de l’energia d’un elenc molt jove. Una bona oportunitat, doncs, per veure un espectacle que ens mostra, amb total sinceritat, un punt de vista que no veiem sovint damunt dels escenaris.