Els simpàtics aliens del planeta Voca arriben a la Terra per regalar-nos amb la seva música i els seus sons i recarregar la bateria de la seva nau espacial per poder tornar al seu planeta, situat en algun punt llunyà per darrera del Sol (!).
Recorden aquells discos recopilació anomenats Boom 2, 3, 4… 5 (El disco de los éxitos) que recollien algunes de les cançons més punxades a les radiofòrmules i incloïen també un medley on s’empastaven tots els temes amb un beatbox que aconseguia fer-ho sonar tot igual? Doncs bé: això és l’espectacle dels Voca People.
Unes veus prodigioses, les d’aquests aliens, que interpreten un interminable popurri a capella de melodies que repassen des de bandes sonores del cinema de tots els temps fins a moments cèlebres d’òperes i altres peces clàssiques, passant per tots els èxits del pop i del rock internacional de tots els temps, amb temes de mig minut de durada i algun dolorós sacrilegi.
El problema més greu és que s’intenta cosir tot amb un fil argumental una mica penós que transforma l’espectacle en una mena de show ‘Cruceros Grimaldi’. Personalment, hagués preferit sentir el medley amb els intèrprets asseguts a una cadira, i no haver d’assistir a un espectacle de circ infantil on es demana l’aplaudiment del públic a cada gag (unes dues vegades per minut). El públic, el dia de l’estrena, no obstant, profundament entregat a la causa.
Una proposta que podria ser un excel·lent espectacle per als més petits, recomanat, en aquest cas (ja que la proposta és en horari adult), per a públics de cor generós, amants de comparses i festes majors. No recomanat per a espectadors que vagin al teatre amb alguna mena d’inquietud espiritual, intel·lectual o que practiquin una adoració especial per la música profana.