Es tracta d’una actuació coral en tota regla on tots els membres de la jove Kompanyia es deixen la pell a l’escenari; m’agradaria destacar l’actuació de David Verdaguer, gairebé protagonista (sense ser-ho) amb moments màgics com quan canta assegut a terra, minuts abans de la batalla… i evidentment, per descomptat, Pol López, que aprofita el paper principal d’Enric V, per tornar a demostrar la seva vàlua. Pau Carrió, director i adaptador de l’obra, actua com a narrador i interpretant música en directe.
Un regust agredolç és el que ens ha quedat en acabar de veure aquesta representació, ja que ha estat una proposta que ens ha arribat a meravellar i deixar sense alè durant els últims 20 minuts, però que en alguns moments ens va arribar a avorrir.
L’escena de la batalla, potser es tracta d’un dels moments més espectaculars i més ben resolts en Teatre que he vist al llarg de la meva vida i que justifica anar a veure aquesta obra. Per saber-ne més.