Una necessària rialla femenina

Veus que no veus

Veus que no veus
20/12/2019

“Descarrego…”, deia la Pepa Plana a cada intent per quedar-se, a cada nova oportunitat, a cada escletxa que detectava… Una dona decidida, a la recerca de l’espai que tothom es mereix, dolça i propera, aparentment naïf però capaç d’analitzar la realitat des d’una perspectiva humana, intel·ligent, femenina. La Pallassa Augusta explicant-li a un maniquí la gran diferència entre aparentar que s’és i ser realment. Es busca la gràcia, sí, però també la mossegada, i l’espectacle ho aconsegueix fent de cada gag una imatge del que el guió amaga.

L’escena es desenvolupa en un espai amb estètica de golfes, de magatzem, i l’excusa d’una oferta laboral dona peu a la trobada de les dues pallasses, l’Augusta i la Blanca, encarnada per una esplèndida Noël Olivé, el contrapunt perfecte. Sota la direcció d’en Joan Arqué, s’esdevenen una darrera l’altra reivindicacions en clau femenina, pensaments i històries que porten a la protagonista a introduir-se en el món del teatre. Les veus d’actrius catalanes que han fet del teatre la seva vida apareixen en el misteriós espai com veus que no veus, i li aporten la força per refusar l’ocupació a la que semblava destinada per albirar el somni: ser actriu. La Noël li ensenyarà el camí. És el moment més sublim. El contacte entre les dues pallasses crea números de circ clàssics d’èxit perenne, i la bogeria acosta al públic cap a la reflexió crítica i poètica a mesura que l’espectacle avança. La reivindicació és contínua, la diversió és constant i la reflexió acompanya tot el procés. Una combinació complexa, assolida de forma brillant.

I jo “descarrego…”, com diria ella. Descarrego per quedar-me, per gaudir d’aquest llenguatge, per aprendre del gest, l’energia i la intenció de la Pepa Plana, i per no fugir d’aquest contacte humà, que et fa sentir amb una pallassada el que cap discurs aconseguiria. Perquè quan rius obres els ulls, bades la boca i el corrent sanguini s’accelera, i tot  funciona millor, tot és més comprensible i les aparences es desmunten. I estàs millor. I si no estàs bé, sempre te la pots trobar a ella disposada a ajudar-te amb un “vols que en parlem…?”.

← Tornar a Veus que no veus

Enllaç copiat!