Pallasses, i sobretot dones

Veus que no veus

Veus que no veus
04/01/2020

Pepa Plana és segurament la clown més important d’aquest país, i no em refereixo només dins del gènere femení. La seva llarga trajectòria i la sobrada qualitat dels seus espectacles la fan mereixedora de tots els elogis i de tota una corrua d’admiradors que va creixent amb els anys. El seu clown ha anat polint-se a base de teatres, espectacles de pallassos per a adults i la vocació d’acostar-se sempre a temes d’interès social. Com no podia ser menys, aquest cop li ha tocat el torn al feminisme, o millor dit al paper de la dona dins de la societat en general, tot i que Veus que no veus vol ser una reivindicació -a vegades amable, a vegades no tant- de la dona com a artista. Es parla sense embuts del que els hi ha costat arribar on són, i també es reclama el dret a ser vistes… perquè fa temps que han arribat i no pensen moure’s del seu lloc. A part del missatge, l’espectacle és un brillant exercici de pallasso clàssic, amb el seu August i el seu Cara Blanca, interpretat en aquest cas per l’actriu Noël Olivé. L’encertada direcció de Joan Arqué i la brillant estètica aconseguida (atenció a l’exquisit vestuari de Rosa Solé i Imma Ebjol)  també aporten el seu gra de sorra per aconseguir un conjunt rodó i esperem que de llarga vida.

 

← Tornar a Veus que no veus

Enllaç copiat!