Tot el que necessites per anar al teatre

Vespres de la Beata Verge: L’amor tardà d’un pare

Vespres de la Beata Verge
12/04/2016

Per començar us haig de confessar que vaig haver de buscar informació sobre el dramaturg Antonio Tarantino, ja que de Tarantino només en coneixia el Quentin. Doncs bé, l’Antonio Tarantino és un dramaturg italià que va començar els seus inicis com a pintor, passant per la seva arribada tardana al món de les arts escèniques (quan tenia més de cinquanta anys), fins a arribar a la seva consolidació com a autor dramàtic.

Vespres de la Beata Verge forma part d’una tetralogia que Tarantino defineix com la seva ‘Tetralogia de la cura’, un projecte que partint dels mites evangèlics revisa els grans mites d’Antígona i Medea. L’obra neix a partir de la hipòtesi d’un fet real, la d’un noi que el mateix Tarantino coneixia, al que va veure créixer i que al cap d’un temps es va assabentar que havia decidit transvestir-se i prostituir-se. Aquest noi pertanyia a una família del sud d’Itàlia. La seva decisió, va produir un gran impacte tant pels veïns, com per la seva família, que ho va viure com un trauma. Llavors ell va decidir allunyar-se de la ciutat de Torí i va marxar cap a Milà. Per motius que es desconeixen va acabar suïcidant-se.

Les obres de Tarantino es caracteritzen, formalment, per llargs fluxos de paraules, i per allunyar-se força de l’estructura del diàleg naturalista. A Vespres de la Beata Verge imagina un diàleg per telèfon en què el fill demana comptes al pare abans del seu final. Aquesta trucada és real o simplement és la necessitat que té el pare de sobreviure? És la consciència de la mateixa existència, el dolor d’un pare davant la pèrdua d’un fill, la redempció i la salvació de la seva ànima a través de la veu del pare.

El fill està interpretat per Guillem Gefaell, que tot i que és el personatge principal de l’obra, es passa la major part de la representació estirat en una taula d’autòpsies. I el pare per un Oriol Genís extraordinari, genial!! Realment fa una feina per treure’s el barret. La seva interpretació és precisa, plena de matisos i emocions. Durant tota la representació, no perd en cap moment el ritme. Brutal!

Un text excel·lent. Fantàstica adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll. Una interpretació extraordinària. L’espai escènic, llum i so perfectes. En definitiva, un espectacle d’aquells que en diem rodó. Forts aplaudiments d’un públic satisfet i agraït davant d’una actuació extraordinària.

No us ho penseu i correu a comprar les entrades, si no us voleu trobar el cartell d’entrades exhaurides!!

← Tornar a Vespres de la Beata Verge