Tot el que necessites per anar al teatre

Vernissatge: Viure de les aparences, mata l’amistat

Vernissatge
10/01/2017

Al mes de desembre es van complir 5 anys de la mort de Václav Havel que a més de ser el primer president de la República Txeca, va ser un dels escriptors més destacats del seu país.

La Trama Produccions li ret homenatge posant en escena una obra estrenada fa exactament quaranta anys a Viena. Aquesta peça va ser escrita en 1975 durant un període de forta repressió, posterior a la Primavera de Praga de 1968, període en el qual l’autor estava prohibit al seu país i les seves obres només és representàvem a l’estranger.

Han evitat les referències temporals, polítiques o geogràfiques amb la intenció de constatar que el discurs de l’autor continua vigent avui. En el text original la parella protagonista eren uns comunistes benestants que trepitja les línies que defineixen els capitalistes. Volia demostrar que una dictadura comunista no era tan igualitària com ho era en la teoria.

Possiblement aquest fet, en l’actualitat i vist des d’una societat capitalista com la nostra, li treu l’interès inicial que l’autor va voler imprimir en el seu text.

Miki (Xavier Pàmies) i Vera (Carla Ricart) formen una parella benestant que rep la visita d’un amic, en Bernat (Alberto Díaz), al qual li han preparat un vernissatge.  Bernat arriba a casa dels amics que el reben amb moltes festes i abraçades, ell porta unes flors que l’amfitriona no sap bé on col·locar. Han redecorat el pis en el qual viuen i volen la seva opinió. Busquen en l’amic l’aprovació i admiració pel resultat.

Un text “sense gaire text” on hem d’anar descobrint que s’amaga al darrere de cada un dels personatges, però que ens ha resultat poc clarificador. Hem sortit del teatre sense entendre l’actitud de l’amic (excel·lent el treball d’Alberto Díaz) que aguanta estoicament el que li diuen, els atacs a la seva forma de vida, a la seva feina, a la seva relació de parella, a la seva no paternitat.

A nosaltres ens ha faltat alguna peça en el ritme que ens ha deixat sincerament desencisats davant el resultat. Malgrat que les interpretacions ens han agradat en general, l’obra no ens ha interessat massa, potser perquè el que intenta mostrar al cap de 10 minuts de començar ja està tot explicat…. el text és gairebé inexistent i surts del Teatre, pensant que potser no paga la pena sortir de casa per veure una proposta que te una durada de 3/4 d’hora.

Si desitgeu llegir la crítica sencera, només heu de clicar AQUÍ

← Tornar a Vernissatge