Cronològicament a l’inrevés

Ventura

Ventura
17/07/2017

Un lloc inusual per veure una representació teatral, un pis modernista de la Casa Milà “La Pedrera”. Ens reben a la porta i ens condueixen a una petita sala d’espera fins que hi som tots, una vintena de persones.

De cop ens trobem asseguts al voltant del llit de la Maria, una dona de vuitanta anys, malalta i amb el maluc trencat. El seu fill la visita. Estem tant a tocar que podem percebre l’escena com si ens passes a nosaltres, com si en el llit hi fos la nostra mare. Un luxe del qual gaudirem durant tota l’obra, ja que pràcticament no hi ha frontera entre nosaltres i els personatges. Tres estances del pis donaran aixopluc a les diferents escenes de l’obra.

VENTURA és la història de dues dones que són moltes: la Maria, casada amb un metge de Celrà amb dos fills, i la Teresa, que ha dedicat tota la vida a cuidar el seu germà confinat en una cadira de rodes. És una obra que parla de les decisions que prenem a la vida, les importants i les intranscendents i les conseqüències que se’n deriven. Una obra que es pregunta què hauria passat si haguéssim pogut triar un altre camí.

Un text de Cristina Clemente dirigit per Victor Muñoz, una obra que porta un llarg recorregut a l’esquena, estrenada l’any 2015 es va endur el guardó a millor espectacle de les comarques gironines del 2015 atorgat per l’AGT (Associació Gironina de Teatre).

David Planas i Meritxell Yanes en son dos els actors que realitzen un treball fantàstic amb canvis continus de personatge en una obra on el temps no avança de manera cronològica, sinó en sentit invers. L’obra es va representar a Celrà, a la casa particular de la parella, la noucentista Can Pagans, en el marc de Temporada Alta a l’octubre de 2015, s’ha representat a la sala Trono de Tarragona  i a diferents indrets abans d’aterrar ara a Barcelona dins del Festival Grec.

La trama és complexa i com en un trencaclosques totes les peces no acaben d’encaixar fins a l’última escena. Una peça que no pot deixar indiferent perquè tal com ells mateixos diuen és teatre vivencial, teatre de proximitat. Una experiència tan propera que de vegades ho confonem amb fets de la nostra pròpia vida o de persones properes.

Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ

← Tornar a Ventura

Enllaç copiat!