L’entrada al teatre és espectacular. Veiem un obrador de forner amb tots els ets i uts, amb unes taules de fusta per amassar la pasta, forns elèctrics, plates, davantals, farina i tota la resta d’ingredients necessaris per a l’elaboració del pa. L’escenografia de Jose Novoa aconsegueix que ens arribi quasi bé l’olor de pa acabat de coure.
Sota el títol de curs avançat per fer pa, un flequer de prestigi fa teràpies pseudo-psicoanalítiques per solucionar els problemes emocionals i relacionals dels seus alumnes. Per això els ajuda a crear un sentit de pertinença al pa, a l’obrador i fa que sorgeixi la complicitat entre ells com element integrador de la teràpia. La masa és moldejable i al amassar-la, els alumnes li poden projectar totes les seves ràbies o els pot inspirar la més gran de les tendreses. És una paròdia ben estructurada que atrapa des del primer moment perquè té una trama misteriosa que es va desembolicant de mica en mica.
El presumpte terapeuta és el genial Abel Folk que per aquest paper li demanen una actitud excessivament autoritària i cridanera. En clau d’humor tots van entrant al joc organitzat. L’Àngels Gonyalons es reafirma com a la gran actriu que és i ens dedica uns dels pocs moments musicals de l’obra. En Roger Coma no defrauda mai. Està esplèndid en el paper de noi desorientat que ha provat totes les teràpies orientals com a fórmules per trobar el seu benestar. L’Andrea Ros té un paper clau en els esdeveniments i ho fa amb tot el rigor d’una bona actriu.
És una obra escrita i dirigida per Cristina Clemente i Marc Angelet. Ho entenc com una crítica àcida a l’excessiva utilització actual de totes les teràpies alternatives i ajudes per combatre l’ansietat.
No soc amant de les comèdies però reconec que és agraïda i vaig riure molt tot i que les bromes són fàcils i una mica massa explícites. El riure del públic hi va ser present durant tota la funció.
