L’amistat ho aguanta tot? És possible tenir un amic o una amiga a qualsevol preu? Quan entren en conflicte opinions contraposades i relacions tòxiques, la veritat és la solució o el problema?
Aquestes i d’altres preguntes ens formula aquesta obra tan ben portada a l’escenari en els personatges interpretats per Marta Aguilar i Bernat Quintana. Dos bons amics que han arribat a un punt d’inflexió en la seva relació, però que no saben com això els hi comportarà canvis a la seva vida.
Tot comença quan A (ella) s’enfada amb B (ell) per no haver estat present en una manifestació contra una intervenció militar a un país de l’Orient Mitjà. El que sembla una enrabiada del moment, és la gota que ha vessat el got per a ella. És el fet que ho ha fet esclatar tot. Feia temps que A sentia que B no era el mateix, ni amb ella ni amb sí mateix. B, que s’ho ensuma, li recrimina a A que potser la raó de la seva escridassada és una altra i no la que ella defensa. I aquí comença el festival de dubtes, emocions i decisions.
Tant un com l’altra es comencen a plantejar si haurien de fer saber a l’altre què és el que realment pensen i senten sobre certes actituds i comportaments que té l’altre. I el que havia començat com una discussió per una acció militar, acaba convertint-se en una intervenció d’un vers l’altra per fer-li adonar-se de la realitat.
Són converses crues, que a vegades costen d’espiar des del pati de butaques, però que es noten imprescindibles i reals. Aguilar i Quintana evolucionen amb els seus personatges en cada moment que es troben els seus personatges, assumint en cada gest i actitud el rol que pertoca segons el pas del temps.
Un escenari buit amb una pantalla, on es projecten imatges que ubiquen a l’espectadora en el moment en què es troben els personatges emocionalment, i quatre elements senzills i eficaços, ajuden a que el públic no pugui obviar cada paraula que es diuen els protagonistes, deixant clar què és el que importa d’aquesta producció.
Tot i que al final sembla que el text es podria haver reduït una mica o retallat algunes escenes massa allargades en el temps, el conjunt funciona i deixa a l’espectadora reflexionant i repassant moments propis.