Aquest cop he vist “Un tal Quixot” al Teatre de l’Aurora d’Igualada. Espero que ben aviat es pugui programar aquesta versió del Quixot per Barcelona i pugeu veure-la aviat.
Primer amb “Noucents, el pianista de l’Oceà“, “Un tal Shakespeare” i avui “Un tal Quixot” amb Marcel Tomàs. Agafant com a base l’obra “Un tal Shakespeare”, ara toca El Quixot per donar peu a una revisió de l’obra amb notes d’actualitat i d’una conferència que no surt com hauria de ser.
Marcel Tomàs és el “Quixot de la triste figura” on en presenta un orador sobre l’obra i a més el personatge del llibre més universal. A més tenim a Toni Escribano com un Sancho Panza gallec d’origen ampordanés com a contrapunt entre la formalitat còmica i la comicitat més ingènua.
Tal com han comentat en el col·loqui posterior que sempre fem a l’Aurora en finalitzar les funcions del divendres, és un espectacle que necessita la participació del públic durant parts de l’obra. A més de ser essencial l’elecció de tres persones del públic per realitzar un paper important en diferents escenes de l’obra. I aquest dia, va ser una gran elecció, ja que van portar un punt de comicitat (riure amb ells i no d’ells) que va portar un punt fresc a la funció.
Marcel Tomàs va dir que intenta que el públic s’ho passi bé si han d’estar a l’escenari. Sense ridiculitzar a ningú durant els gags que cada espectador ha de representar.
Una obra que compleix les expectatives, passar-ho bé durant uns setanta minuts, ajudat de carisma dels actors, de projeccions sobre l’escriptor, els personatges i l’època, així com l’utilització de Playmobil per fer un repàs de què hem vist a escena.
Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç