Al juliol passat, La Companyia Geminis va participar al Festival Grec amb aquesta obra en forma de lectura dramatitzada seleccionada a la convocatòria d’On el Teatre Batega. Ara la presenten amb tot el seu desplegament de música, cançons, moviment, imaginació i fantasia.
És un musical de creació contemporània i en català basat en el diari d’un oncle-avi de Pol Sanuy publicat com Diari d’un soldat de Pere Belart i es ven al mateix teatre. La recaptació de la venda va dirigida a les supervivents de Gaza.
Pol Sanuy n’és el dramaturg i el director juntament amb Jumon Erra. No n’ha volgut fer una obra sobre la guerra civil però no es pot evitar explicar d’on venim per saber on som i el perill d’on podem anar. El tiet-avi era un soldat republicà i el text és una clara crítica a la dictadura. L’obra té un posicionament explícit contra el feixisme i de reparació del llinatge (tots aquells avantpassats que van patir LGTBIfòbia) tot tractat des d’un humor estripat.
La música original és de Mireia Morera que fusiona el tecno-pop i altres sonoritats actuals amb cançons tradicionals infantils catalanes. Tota la música s’acompanya amb un únic instrument, un teclat Roland Phantom que va utilitzar també a l’anterior peça, Artemis.
Ària (Mireia Morera) i Kai (Pol Sanuy) són germans i tenen un conjunt musical d’èxit amb possibilitats d’arribar a la final del Benidorm Fest. Kai està desorientat, en plena crisi després d’haver patit un atac homòfob i necessita saber coses i canviar-ne moltes. Se’n va a casa de la seva padrina al Pallars i allà, entremig dels records de la seva família, les llegendes i les històries locals es retroba amb la germana i la descoberta del seu passat.
És un obra provocadora, queer, plena d’humor, sàtira, ironia i molta i bona música. És una crítica social i política amb una clara defensa de la llibertat individual i el respecte per la diferència.
Els tres intèrprets estan magnífics. Asun Planas és el contrapunt precís que suporta tota la peça. Sense ella hi hauria un desequilibri. Ella és la saviesa, la fantasia, la transportadora de llegendes i d’històries familiars. És el punt de tolerància, d’unió i de convergència.