Un, ningú i cent mil
17/05/2019
L’Efecte mirall

A l’espai sempre màgic de la Biblioteca de Catalunya, seu de La Perla 29, vam poder gaudir dimecres dia 15 de la posada en escena de la darrera de les novel·les de Luigi Pirandello, “UN, NINGÚ I CENT MIL” escrita el 1925 i publicada dos anys més tard.

Luigi Pirandello (Agrigent, Sicilia 1867-Roma 1936) va estar guardonat amb el premi Nobel de Literatura l’any 1934 i està considerat un dels autors teatrals més rellevants de l’Europa d’entreguerres.

Ferran Utzet dirigeix a Laura Aubert i Marc Rodríguez en aquesta obra que versa sobre la identitat i els seus límits. L’any 2017 en el marc del festival “Escenes de Filosofia i Teatre, Les nits de la Maleta a la Perla”, el mateix Ferran Utzet va dirigir una posada en escena d’un fragment del text amb els mateixos actors.

A partir d’una anècdota trivial, Vitangelo Moscarda (Gengé), el protagonista de la història, s’adona que mai podrà saber com és ell per als altres, s’adona que ell no es coneix a si mateix, ja que quan es mira al mirall veu i observa, però no viu, i quan viu són els altres els que el veuen com és.

Ha començat per a ell una autèntica crisi d’identitat.

L’adaptació i posada en escena d’aquesta novel·la juga constantment amb la idea de l’efecte mirall per confrontar la imatge que veiem amb la imatge que donem als altres. De fet el mateix públic durant la representació, participa en aquest joc i comprova aquest efecte mirall; un joc molt ben trobat que d’alguna manera parteix la representació en dues parts ben diferenciades, ja que des de llavors els personatges intercanvien els seus papers, donant a la proposta una embranzida molt potent.

Perquè tal com diu Ferran Utzet Qui sóc jo en realitat?

Una primera part molt estàtica on els dos actors seuen darrere una enorme taula recaient en la Laura Aubert (magnífica… en estat de gràcia), la utilització dels recursos (perruques, corbates, ulleres i uns magnífics canvis de veu) que li permeten canviar de personatge sense bellugar-se de la cadira. Al seu costat, un “atònit” Gengé-Marc Rodriguez, descobrint que no sap qui és en realitat.

El canvi de ritme de la proposta ve marcat per una al·lucinant i inoblidable passejada de Moscarda i el seu gos al ritme del “No soy aquel” de Rafael.

Una segona part, amb intercanvi de personatges que deriva en un profund discurs filosòfic sense perdre la connotació d’humor paròdic. Un Vitangelo Moscardo que traspassant el límit del mirall, no es reconeix i acaba entrant, als ulls dels que miren, en el complex món dels anomenats bojos.

Unes interpretacions molt encertades on tots dos ens mostren la seva magnífica vis còmica, una escenografia minimalista de Paula Miranda molt adequada al plantejament de la posada en escena, amb dos espais diferenciats a banda i banda de l’espai escènic, destacant al fons una platea buida.

La il·luminació de Pep Barcons acompanya perfectament l’acció i es completa amb un acurat so de Guillem Rodríguez amb una encertada banda sonora. Al final petites seqüències cinematogràfiques amb el mirall com a nexe comú entre elles.

Una complexa proposta teatral que ens ha agradat molt i que sense cap mena de dubtes, cal veure.

La Perla 29 l’ha tornat a encertar de ple.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Tot el que necessites per anar al teatre

Un, ningú i cent mil

Un, ningú i cent mil

Ferran Utzet dirigeix a Laura Aubert i Marc Rodríguez en aquesta obra de Luigi Pirandello sobre la identitat i els seus límits: Un, ningú i cent mil.

Sinopsi

Com pot una persona desconèixer-se fins a l’extrem? És possible que els altres ens coneguin millor que nosaltres mateixos? Quants Vitangelo Moscarda existeixen, llavors? Un, cap o cent mil? A partir d’una anècdota aparentment trivial i humorística –  Vitangelo Moscarda, el protagonista, s’adona gràcies a la seva dona que el seu nas s’està corbant – Pirandello aprofita per a fer una reflexió sobre la identitat i els seus límits. Un procés de recerca, a vegades metafísica i altres vegades ridícula i paròdica, de la veritable essència del jo.

El director diu:

Qui soc jo en realitat? Poques preguntes tan senzilles de formular com aquesta han desencadenat més crisis d’identitat. Potser perquè la resposta, l’autèntica resposta, pot fer-ho trontollar tot… Aquest és l’abisme on, de forma inesperada, es veu abocat Vitangelo Moscarda (Marc Rodríguez), el protagonista de Un, ningú i cent mil. Tot comença el dia que la Dida (Laura Aubert), la seva esposa, li diu que té el nas tort. Aquesta observació aparentment banal precipita una reacció cada cop més desmesurada de Vitangelo, que comença obsessionant-se amb la imatge que els altres que tenen d’ell i, posteriorment, s’enfronta a la colossal tasca de descobrir quin és el seu autèntic jo. Si és que n’hi ha només un…

La profunditat, minuciositat i humor amb què Pirandello descriu l’odissea de Vitangelo Moscarda ens fa seguir-lo sense dubtar pels camins cada cop més delirants i lúcids de l’autoconeixement. No només això: la confusió de Moscarda pren una dimensió inesperada en la modernitat híper-connectada en què vivim. Perquè en l’època de la virtualitat, de les xarxes, dels perfils… Qui soc jo en realitat?

‘Un ningú i cent mil’ és un espectacle que adapta la novel·la homònima de Luigi Pirandello, escrita el 1925. Una primera versió de l’espectacle es va estrenar durant la primera edició del festival Escenes de Filosofia i Teatre. Les Nits de la Maleta a la Perla, celebrat a la Biblioteca de Catalunya a l’octubre de 2017.

Ferran Utzet

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    La Perla 29 torna a arriscar amb la temàtica portant al teatre una valenta i divertida proposta on Ferran Utzet té una forma molt peculiar de posar en escena el concepte de dualitat. Un repartiment molt destacable amb un esplèndid mà a mà actoral on Marc Rodríguez i Laura Aubert, que interpreta fins a vint personatges, aconsegueixen a parts igual de fer riure al públic i reflexionar sobre un mateix. Dues interpretacions que es gaudeixen de cap a la fi, plenes de matisos, de detall i sempre al servei del text. Els actors aconsegueixen fer còmplice a l’espectador en cada intervenció. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/05/11/un-ningu-i-cent-mil/

    11/05/2019
  • elvira franch
    12345

    «Un, ningú i cent mil» de Luigi Pirandello. A la Biblioteca de Catalunya. Una producció de La Perla29, dirigida per Ferran Utzet i interpretada per Laura Aubert i Marc Rodríguez.
    Pirandello, premi Nobel de literatura de l’any 1934, va escriure aquesta novella, filosòfica plena de literatura i reflexió, l’any 1925 i representa l’obra amb més maduresa de l’autor.
    Una obra que La Perla29 va decidir adaptar-la per teatre i portar-la a escena després d’uns seminaris de teatre i filosofia que ells mateixos van organitzar fa un parell d’estius. Una reflexió sobre qui som? Com ens veiem? Com ens veuen els altres?, totes les reflexions plantejades d’una manera humorística que fan pensar, però també fan somriure. I no hi ha millor manera de riure’s de nosaltres mateixos per poder aprofundir en temes mundialment plantejats.
    Un viatge del protagonista que està passant una crisi d’identitat després de mirar-se al mirall. Els dos actors presenten, ell a la primera part el personatge de Vitangelo Moscarda i a la segona part diferents personatges; i ella en començar representa una diversitat de papers i acaba l’última part fent d’un noi que es qüestiona profundes reflexions, que ressalta amb uns monòlegs esplèndids d’escoltar. Moments seriosos, algunes vegades surrealistes i d’altres caricaturescos que dóna possibilitat d’un lluïment dels actors que, a parer meu, potser no han aprofitat al màxim, i segur que en algun moment l’espectador es perd al mig de tanta literatura i poca força interpretativa. Crec que han cuidat més la part més còmica i no tant la part més profunda.
    La Perla29 presenta aquesta obra amb una escenografia sòbria i minimalista, que està reforçada amb dues noies que fan de tramoia. Al fons una platea buida, com un mirall del que potser no som; dos espais diferenciats: el que mira i el que és mirat, i al mig l’espai escènic. Dues parts que estan molt diferenciades i que és reforçada amb un descans que potser fa de mirall o fer-nos reflexionar el què pensen els altres de nosaltres. El director vol que l’espectador jugui amb la seva imaginació. Personalment vaig trobar aquest recurs força interessant.
    Al final amb petites seqüències cinematogràfiques on el mirall és el principal objecte. Caldrà mirar-nos més al mirall? O millor no mirar-nos-hi mai?. El que sí que cal, és anar a veure aquesta proposta teatral per poder mirar i opinar.

    01/05/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Vitangelo tiene una croáis de identidad! Quien es? Es realmente quien quiere ser? Tendría que seguir viviendo de la herencia que le dejó su padre? Su mujer le quiere por como es o por su dinero?
    Vivimos la viva cuando queremos aparentar lo que no somos?
    Todas estas preguntas se sueltan al aire en la última producción de LaPerla29, una tragicomedia de Pirandello que protagonizan Laura Aubert y Marc Rodríguez interpretando varios personajes.
    Ella magnifica, él a veces hablando demasiado rápido y no se le acababa de entender bien.
    Imposible no reír o almenos sonreír con las interpretaciones rápidas y frescas y las situaciones cómicas que escenifican.
    Una media parte sorprendente pero innecesaria que nos ha cortado el fascinante devenir del protagonista.

    Salir del teatro para decidir vivir la vida sin estar atado a las apariencias pero olvidarlo en el acto para ojear el móvil, Jajajajaja

    27/04/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Avui a la Biblioteca de Catalunya he estat gaudint d’aquesta nova proposta de laperla29, una tragicomèdia de Luigi Pirandello que ha adaptat i dirigeix Ferran Utzet. Una obra que ens parla d’identitat, una reflexió sobre el qui sóc jo. Tots portem vàries màscares i encara que ens les traguem, la societat ens seguirà jutjant. Això és la història de Vitangelo Moscarda un home que viu de rendes de l’herència del seu pare i que descobreix que la seva dona el té per un pobre home i encara que ell s’esforça a caure bé a la gent, tot el poble l´ odia perquè és el fill del usurer. L’obra se’ns presenta amb moments molt divertits amb la típica comicitat pirandelliana alhora que ens ofereix un munt de reflexions. Amb una escenografia molt austera i en la qual dues noies van apareixent en escena incorporant els elements necessaris, Laura Aubert i Marc Rodriguez amb continus canvis de vestuari, de caracterització, de registre ja que tant representen a homes com a dones, es posen a la pell de diversos personatges amb un treball que qualifico d’excepcional. Per posar un però, la mitja part encoberta que passa el que passa i no desvetllaré, em sembla innecessària i fins i tot trenca la màgia del que estaves vivint. Un nou encert de laperla29 que crec cal veure si o si.

    25/04/2019
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.