Actualment han programat “Un concert a la Casa Blanca” al Teatre Gaudí.Va ser una de les obres que vaig poder programar al Casal Català del poble. Al ser l’any que es commemora el 50 aniversari de la mort de Pau Casals
Pau Casals ofereix un concert a la Casa Blanca, convidat pel president J.F.Kennedy. És l’any 1961. Des de l’exili, Casals manté la seva creuada a favor de la pau al món i el retorn de la democràcia a Espanya. Mentrestant Kennedy és la gran esperança per evitar que la guerra freda esclati en una guerra real de conseqüències inabastables. Casals i Kennedy s’admiren. Però tenen idees ben diferents. El món penja d’un fil, i les tisores per tallar-lo estan en ben poques mans. Dues persones que parlen. Que dialoguen. Dues persones que recorden, que s’emocionen, que entren en conflicte.
Tenim tres pilars en aquesta obra, la primera el text de Jordi Roigé que ens explica el que podia passar en una trobada entre dues persones i que ens transmet un moment, un món i uns ideals molt presents avui en dia. Per altre costat una direcció del Llorenç esplèndida. Tot molt fí, unes transicions d’espai i temps sense salts. I al final tres actors en estat de gràcia. Mercè Pons amb diferents personatges secundaris i essencials en l’obra, un Roc Esquius que manté l’elegància de Kennedy i un excepcional Mingo Ràfols.
Vaig gaudir-ne de valent. Vaig emocionar-me, moments que vols aplaudir per la situació que ens trobem i que el públic assistent va aplaudir d’emoció en diferents moments de l’obra.
Us la recomano, ara que la podeu veure a Barcelona. Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç
