Ubú Rei és un trampolí. El punt de partida del risc, el talent i el joc. Cada escena està pensada per sorprendre l’espectador, per dibuixar un somriure els llavis utilitzant una gran varietat de recursos escènics que es succeeixen a un ritme frenètic i que van des dels canvis de rols fins als moments musicals. Però, tot i que Ubú Rei es deixa fer sense oposar-hi massa resistència, tantes ganes de sorprendre acaben saturant una mica i fereixen el resultat final. També cal remarcar que es fan moltes referències a l’actualitat citant per exemple al ministre d’educació, la infanta, la crisi… Però fa la sensació que van a cercar més el gag que no pas a fer una crítica social.
De totes maneres, val la pena veure el treball que fan els actors i les actrius damunt l’escenari. Són pura energia. Quan treballen tots junts fa la sensació que passen per damunt del text i de la pròpia història i mostren un potencial que segur que anirà creixent a mesura que segueixin experimentant.