Si fa unes setmanes parlàvem de la comèdia romàntica arran de l’estrena de Kramig, ara podem dir que estem davant d’una altra incursió en el gènere. Estem concretament en el procés de creació i naixement d’una comèdia romàntica, on una autora intenta explicar una història d’amor per encàrrec de la seva pròpia mare. Evidentment el concepte de romanticisme, i fins i tot de l’amor, són diferents en una i l’altra… i això és el que ens donarà el joc i el motor d’aquesta història. Una història que a vegades sembla ser més un compendi de situacions divertides o funcionals, deixant de banda l’intent de crear una tesi o formular seriosament les conseqüències de l’amor tòxic.
Si acceptem que estem davant d’una comèdia pura, amb petites pinzellades de reflexió i anàlisi sobre l’amor, podrem passar una molt bona estona. La direcció d’Israel Solà aconsegueix l’objectiu gràcies a l’estil que tan bé li ha anat a La Calòrica, però gràcies també a un repartiment que funciona a la perfecció: Ester Cort, Sandra Pujol, Fermí Delfa, Roger Torns i la sempre estupenda Teresa Vallicrosa.
Tu em vas prometre una història d’amor juga amb el tòpics (ciutats de l’amor com Roma o París, les músiques de karaoke, les trobades fortuïtes) però també introdueix elements actuals i generacionals. Una bona manera de que diverses generacions busquin dins dels petits marges de l’obra la seva pròpia idea de l’amor.