Tot el que necessites per anar al teatre

Troyanas: Troya es Alep !!!

Troyanas
1/08/2017

TROYANAS en aquesta versió d’Alberto Conejero dirigida per Carme Portaceli, ens porta a les dones mítiques supervivents de la Guerra de Troya a qui els guanyadors es van repartir com si fossin un botí, decidint impunement sobre la seva vida i el seu futur.

Troya es Alep !!!

Hècuba (Aitana Sánchez-Gijon), Cassandra (Miriam Iscla), Helena (Maggie Civantos), Andròmaca (Gabriela Flores), Briseida (Pepa López) o Polixena (Alba Flores) són dones troianes que avui tenen altres noms, dones que representen la guerra i el dolor, però també la memòria històrica i la dignitat.

Taltibio (Ernesto Alterio) és l’únic home de la proposta, és el missatger que porta les ordres dels vencedors i que prenent consciència de la barbàrie no fa res per aturar-la. Taltibio és cada un de nosaltres que des de les nostres posicions acomodades veiem la injustícia arreu i no fem res.

Les interpretacions han estat totes a un bon nivell, destacant la de la jove Alba Flores, en el seu debut interpretant el paper de Políxena que no apareix a l’obra original d’Eurípides i que prefereix la mort a viure esclava. També ens han agradat molt Gabriela Flores en el paper d’Andròmaca, la torturada mare que ha d’entregar al seu fill al botxí, i per descomptat Miriam Iscla, una Casandra forta, enèrgica, actriu a la que admirem i seguim de fa temps. També un descobriment per nosaltres Maggie Civantos en el paper d’Helena que no vol assumir que ella sigui responsable de l’inici d’una guerra.

No ens agradat gairebé mai com interpreta els seus papers Aitana Sánchez-Gijón … i aquí és la protagonista principal; en començar vàrem temer el pitjor perquè la seva manera impostada tornava a allunyar-nos del que a nosaltres ens agrada en teatre; per sort, hem de dir que la seva interpretació va anant millorant en tornar-se més natural. … i vàrem acabar aplaudint la seva interpretació.

Una escenografia senzilla de Paco Azorin, amb una gran bastida metàl·lica tapada amb una enorme T majúscula, gegant i inclinada, i a terra, els cadàvers embolcallats esperen, denuncien, culpabilitzen. A la paret projeccions de la guerra de Síria.

Una posada en escena d’una gran bellesa poètica, l’acurada il·luminació de Pedro Yagüe, i una coreografia magnifica de la mà de Ferran Carvajal (per deu!!!, com es nota el treball d’un bon coreògraf en una proposta de teatre de text)… han donat com a resultat una proposta que ens ha arribat, en el marc incomparable del Teatre Grec, ple de gom a gom.

Per cert, aquest matí (1 d’agost), a la roda de premsa de balanç del Grec2017, el director del Teatre Grec, Francesc Casadesús, ha anat fent una llista els espectacles que es podrien veure en la propera temporada a Barcelona…. i aquest és un d’ells.

Podeu llegir la nostra valoració original, clicant AQUÍ

 

← Tornar a Troyanas