La incapacitat de saber viure feliç

19/05/2017

La incapacitat de saber viure feliç

Aquesta ha estat l’última proposta de la companyia Sala Atrium dins de “La trilogia de la imperfecció“. Una trilogia que han construït a partir de la dona protagonista de tres grans obres de la literatura: NORA de “Casa de nines” (Henrik Ibsen), JÚLIA de “La senyoreta Júlia” (August Strindberg) i ara amb NINA de “La Gavina” (Anton Txékhov).

Aquesta NINA és també la més difícil de les tres propostes perquè és, potser, la que més s’allunya de l’obra original en haver incorporat text contemporani del mateix Raimon Molins. De fet el començament de la proposta es correspon al desenllaç de l’obra de Txékhov amb la tornada de Nina Mihailovna a províncies després del seu fracàs com a actriu a Moscou.

Raimon Molins situa el focus d’atenció d’aquest “primer acte” en la percepció que té Nina del seu fracàs, i de ser la protagonista d’una vida que sent com a no viscuda. Amb 23 anys se sent buida i angoixada per no saber quina orientació ha de donar a la seva vida. “Suposant que visqui fins als 70 anys, els 47 anys que em resten de la meva vida, no se pas com els podré omplir“.

Molt bona la interacció de la Gal.la Sabaté amb els vídeos que es van projectant a les tres parets de l’escenari. En sentit contrari hem trobat masses espais en blanc, masses pauses on ella no diu res, on ella està amb ella mateixa però on, nosaltres, espectadors no acabem de rebre l’angoixa i la solitud que sent.

I tal com li vam comentar al col·loqui posterior, un petit problema amb el to de veu, molt intimista però que no projecta prou i ens dificulta encara més entendre-la.

Al segon acte estem a províncies i veiem un escriptor frustrat, mediocre, Konstantin Trèplev – Kostia (un excel·lent Jordi Llordella) que viu a l’ombra de la seva mare, una actriu d’èxit. Desesperat per no ser capaç d’escriure res que sigui del gust de la seva mare, rep la visita de Nina, de la que està secretament enamorat. Ella li diu que vol marxar buscant un èxit que sabem no aconseguirà i confessa seguir estimant Trigorin, un escriptor d’èxit.

Els dos personatges donen vida a sentiments com la solitud, l’amor no correspost, la por a envellir, la desesperació o la insatisfacció.

La Trilogia de la Imperfecció es tanca doncs amb aquesta proposta que consolida una nova forma de fer teatre d’aquesta companyia. Molt destacable el tractament del vídeo i la integració de la imatge amb el text, que interactua amb els personatges amb una precisió realment encomiable.

Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ


Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

Trilogia de la imperfecció: NINA

Trilogia de la imperfecció: NINA

Nina, a partir de La Gavina de Txèchov, a la Sala Atrium

Nina representa la innocència, la idolatria i és alhora el producte després de la tempesta, és l’abandó, el record i la traïció. Així com la nina en el cas de la Nora i l’ocell en el cas de la Júlia, en el cas de la Nina l’enigma el trobarem en aquesta gavina, símbol d’un passat de llibertat, també de destrucció, passant per l’experiència de la submissió i la representació de la mort. Un viatge de la infantesa a la maduresa d’una dona entre el seu somni i la impossibilitat per la seva realitat.

Casa de nines, La senyoreta Júlia La Gavina són les tres grans obres de la literatura dramàtica triades i adaptades per la companyia Sala Atrium sota el paraigua de La trilogia de la imperfecció. Una trilogia a partir de la dona però amb un crit per a tota la humanitat. Tres punts de vista masculins sobre tres dones que volen i necessiten anar més enllà del rol adquirit socialment per apropar-se al seu jo més íntim, humà i per tant allunyat d’allò que ens fan entendre que és el correcte, allò que s’espera… Allò perfecte. Tres autors que, visionaris, des de la transició del segle XIX al XX ens qüestionen més vius que mai als humans de la transició del segle XX al XXI.

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Ana P.F.

    Broche de oro per aquesta interessant trilogia, el que ha fet Molins amb La Gavina s’ha de veure. Bravo Vilà i Domènech a l’escenografia i il.luminació respectivament, i tot l’equip Atrium. Encara impressionada per la mirada de Gal.la Sabaté

    04/05/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Una obra que semblaria tan fàcil d’entendre, em va resultar pesadíssim en la seva representació: Molts silencis i massa llargs amb moviments lents i repetitius … No se m’acudiria recomanar-la a ningú

    14/05/2017

  • 12345

    Eva Alloza

    He arribat al final d’aquest trilogia però m’ha semblat molt interessant per aquell qui es vulgui sentir sorprés. Magnífica escenografia i ús de la mateixa. Vam tenir sort de coincidir amb un col·loqui pots-funció amb el director i els actors i va ser molt interessant, li va donar una altra dimensió sabent el treball del text i dramatúrgia.

    15/05/2017

  • 12345

    Hebert

    El llistó deixat per “Júlia” estava massa amunt. Aquí la història és dona per molt sabuda o tal volta s’ha buscat una proposta més poètica, amb molts i llargs silencis, poc diàleg a bona part de l’obra, més de mirades i sentiments. I si això es buscava, sí funciona. El teatre ha d’explicar històries o transmetre sentiments? Si bé jo espero el segon a través del primer, que sóc clasicón, sí t’arriba el dolor i fracàs de Nina, sense explicar-lo ben bé, evidenciat amb llàgrimes, vergonya i solitud. També les projeccions (tan ben utilitzades en aquesta trilogia! i que casualitat? ara veiem a moltes propostes), són menys explícites, més d’ombres i records.

    16/05/2017