Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

Trilogia de la imperfecció: NINA

Trilogia de la imperfecció: NINA

Nina, a partir de La Gavina de Txèchov, a la Sala Atrium

Nina representa la innocència, la idolatria i és alhora el producte després de la tempesta, és l’abandó, el record i la traïció. Així com la nina en el cas de la Nora i l’ocell en el cas de la Júlia, en el cas de la Nina l’enigma el trobarem en aquesta gavina, símbol d’un passat de llibertat, també de destrucció, passant per l’experiència de la submissió i la representació de la mort. Un viatge de la infantesa a la maduresa d’una dona entre el seu somni i la impossibilitat per la seva realitat.

Casa de nines, La senyoreta Júlia La Gavina són les tres grans obres de la literatura dramàtica triades i adaptades per la companyia Sala Atrium sota el paraigua de La trilogia de la imperfecció. Una trilogia a partir de la dona però amb un crit per a tota la humanitat. Tres punts de vista masculins sobre tres dones que volen i necessiten anar més enllà del rol adquirit socialment per apropar-se al seu jo més íntim, humà i per tant allunyat d’allò que ens fan entendre que és el correcte, allò que s’espera… Allò perfecte. Tres autors que, visionaris, des de la transició del segle XIX al XX ens qüestionen més vius que mai als humans de la transició del segle XX al XXI.

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Ana P.F.

    Broche de oro per aquesta interessant trilogia, el que ha fet Molins amb La Gavina s’ha de veure. Bravo Vilà i Domènech a l’escenografia i il.luminació respectivament, i tot l’equip Atrium. Encara impressionada per la mirada de Gal.la Sabaté

    04/05/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Una obra que semblaria tan fàcil d’entendre, em va resultar pesadíssim en la seva representació: Molts silencis i massa llargs amb moviments lents i repetitius … No se m’acudiria recomanar-la a ningú

    14/05/2017

  • 12345

    Eva Alloza

    He arribat al final d’aquest trilogia però m’ha semblat molt interessant per aquell qui es vulgui sentir sorprés. Magnífica escenografia i ús de la mateixa. Vam tenir sort de coincidir amb un col·loqui pots-funció amb el director i els actors i va ser molt interessant, li va donar una altra dimensió sabent el treball del text i dramatúrgia.

    15/05/2017

  • 12345

    Hebert

    El llistó deixat per “Júlia” estava massa amunt. Aquí la història és dona per molt sabuda o tal volta s’ha buscat una proposta més poètica, amb molts i llargs silencis, poc diàleg a bona part de l’obra, més de mirades i sentiments. I si això es buscava, sí funciona. El teatre ha d’explicar històries o transmetre sentiments? Si bé jo espero el segon a través del primer, que sóc clasicón, sí t’arriba el dolor i fracàs de Nina, sense explicar-lo ben bé, evidenciat amb llàgrimes, vergonya i solitud. També les projeccions (tan ben utilitzades en aquesta trilogia! i que casualitat? ara veiem a moltes propostes), són menys explícites, més d’ombres i records.

    16/05/2017