Nina

Nina culmina la Trilogia de la Imperfecció, que ha constituit el gruix de la programació de la Sala Atrium enguany, amb una adaptació de La gavina de Txékhov que destaca tant per l'acurat ús de les projeccions per crear un grup d'ombres que acompanyen la protagonista en la seva desgràcia, com per una adaptació feixuga i poc interessant del text de l'autor rus. Un final agredolç per l'experiment estètic de Raimon Molins.

Més informació a Somnis de teatre

Aquesta ha estat l'última proposta de la companyia Sala Atrium dins de "La trilogia de la imperfecció". Una trilogia que han construït a partir de la dona protagonista de tres grans obres de la literatura: NORA de "Casa de nines" (Henrik Ibsen), JÚLIA de "La senyoreta Júlia" (August Strindberg) i ara amb NINA de "La Gavina" (Anton Txékhov).

Aquesta NINA és també la més difícil de les tres propostes perquè és, potser, la que més s'allunya de l'obra original en haver incorporat text contemporani del mateix Raimon Molins. De fet el començament de la proposta es correspon al desenllaç de l'obra de Txékhov amb la tornada de Nina Mihailovna a províncies després del seu fracàs com a actriu a Moscou.

Raimon Molins situa el focus d'atenció d'aquest "primer acte" en la percepció que té Nina del seu fracàs, i de ser la protagonista d'una vida que sent com a no viscuda. Amb 23 anys se sent buida i angoixada per no saber quina orientació ha de donar a la seva vida. "Suposant que visqui fins als 70 anys, els 47 anys que em resten de la meva vida, no se pas com els podré omplir".

Molt bona la interacció de la Gal.la Sabaté amb els vídeos que es van projectant a les tres parets de l'escenari. En sentit contrari hem trobat masses espais en blanc, masses pauses on ella no diu res, on ella està amb ella mateixa però on, nosaltres, espectadors no acabem de rebre l'angoixa i la solitud que sent.

I tal com li vam comentar al col·loqui posterior, un petit problema amb el to de veu, molt intimista però que no projecta prou i ens dificulta encara més entendre-la.

Al segon acte estem a províncies i veiem un escriptor frustrat, mediocre, Konstantin Trèplev – Kostia (un excel·lent Jordi Llordella) que viu a l'ombra de la seva mare, una actriu d'èxit. Desesperat per no ser capaç d'escriure res que sigui del gust de la seva mare, rep la visita de Nina, de la que està secretament enamorat. Ella li diu que vol marxar buscant un èxit que sabem no aconseguirà i confessa seguir estimant Trigorin, un escriptor d'èxit.

Els dos personatges donen vida a sentiments com la solitud, l'amor no correspost, la por a envellir, la desesperació o la insatisfacció.

La Trilogia de la Imperfecció es tanca doncs amb aquesta proposta que consolida una nova forma de fer teatre d'aquesta companyia. Molt destacable el tractament del vídeo i la integració de la imatge amb el text, que interactua amb els personatges amb una precisió realment encomiable.

Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ

A Txejov, hi trobem allò que Henry James anomenava economia succinta de la forma orgànica. No hi ha acumulació com a Maupassant o a Balzac, i així l'ha llegit Raimon Molins que ha fet la dramatúrgia de Nina a partir de La gavina. De fet, el començament de Nina es correspon amb el desenllaç de l'obra de Txejov, amb la tornada de Nina Mihailovna a províncies després del seu fracàs com a actriu a Moscou. Encerta Molins a l'hora de situar en el focus la figura de l'ésser humà sobrer, i conscient de ser-ho, que s'adona que la seva és una vida no viscuda. Encerta també a l'hora de presentar els circumloquis tan característics de Txejov, tot i que perden intensitat per unes pauses poc justificades des del meu punt de vista i per una excessiva plorera de la protagonista a qui li falta sobrietat per afrontar un personatge menys emocional del que Gal·la Sabaté ha mostrat (malgrat això, la seva feina és notable).

La Trilogia de la Imperfecció es tanca, doncs, amb bona nota global per a un projecte que ha explorat formes noves de fer teatre i d'afrontar textos que en el seu moment van voler esquerdar la història de la representació teatral. Que no es quedi aquí, Atrium!