Ahir diumenge vaig anar a la Sala Beckett a veure Travy, una de les propostes que vaig deixar escapar i he tingut la sort de poder veure-la en aquestes dates.
Per començar ens fan entrar a la sala per la part del darrere, ja veiem que no serà un espectacle “normal”. És un espectacle que sembla que sigui tot improvisat, però tot el contrari. Té un gran text al darrere i és l’acomiadament d’una forma de veure el clown d’una família de clowns.
És un espectacle per riure, però pots acabar amb la llàgrima a punt d’explotar. Un cant alegre a la vida i a la mort.
Travy és un espectacle per una família d’actors i que s’estimen el que fan. Ho he pogut comprovar durant la funció com a la sortida quan es veu la carrera d’aquesta família de clowns i tot el que han realitzat.
Encantat d’aquestes frases sense sentit, dels moments de com s’ha de saludar al final de l’espectacle, de la màgia de fer una truita, d’un retrobament familiar. Fins i tot del canó que tenim a la pista i el simbolisme amb altre espectacle (això m’ho va comentar un amic de la família i que són copets d’ull a tota una vida de clown)
Al final diuen “Quantes coses que hem fet i com ens hem divertit!” i espero que sigui quantes coses ens queden per fer i que el públic ho pugui gaudir tant com ho vaig fer una tarda de diumenge.