La Universitat Internacional de La Rioja és productora i distribuïdora d’aquest espectacle. Sorprenent i grata noticia de la que, tant de bo, prenguin nota moltes universitats de la resta de l’estat. Ho fan, expliquen, com a acció d’enriquiment cultural perquè alumnes, exalumnes i professors puguin participar d’activitats col·lectives fora de l’àmbit acadèmic.
Chapeau.
Porten fins al Teatre BARTS un text suposadament de Shakespeare que, en realitat, no és ben bé de Shakespeare, sinó que es tracta d’una peça escrita a moltes mans on Shakespeare podria haver afegit algunes pàgines.
Una singular producció amb un cartell que, per començar, despista una mica, doncs es tracta d’un disseny modern que convida a pensar en una proposta contemporània, conceptual, tal vegada propera a les noves corrents escèniques o, fins i tot, totalment transgressora. No és el cas.
Les interpretacions estan excessivament il·lustrades, no només amb imatges -amb projeccions decoratives darrera l’escenari- sinó també amb una gestualitat que allunya l’espectador de l’essència de la paraula i desinfla la intenció dramatúrgica (que, escrita o no per Shakespeare, posseeix la bellesa i lirisme propis del teatre isabelí). Queda tot, doncs, en una proposta digna d’admiració, però coixa. No per manca de nivell actoral, sinó per un plantejament convencional i tristament tòpic.
Un espectacle recomanat per a espectadors a qui agradi veure clàssics construïts de manera clàssica. No recomanat per a espectadors que ja hagin presenciat tres o més obres de Shakespeare, doncs aquesta repeteix tots els clixés habituals d’aquest tipus de produccions.