Tot el que necessites per anar al teatre

Tierras del Sud: L’imperi que intenta aniquilar la població maputxe

Tierras del Sud
29/09/2018

TIERRAS DEL SUD és la segona part de la trilogia escènica documental Pacifico, i de la que vam poder veure la primera #EXTRAÑOS MARES ARDEN, al Festival TNT 2016, i una segona versió l’any 2017 a Escena Poblenou.

Pacifico és una proposta de Txalo Toloza-Fernandez i Laida Azcona Goñi, centrada en l’estreta relació entre la barbàrie sobre els pobles originaris llatinoamericans, el seu territori i la seva gent, les noves formes de colonialisme i la cultura contemporània.

A TIERRAS DEL SUD, concretament, l’acció es centra entre les grans fortunes estrangeres que es donen cita a la Patagònia argentina, com la dels grans empresaris Italians Carlo i Luciano Benetton o Ward Lay, actual president de PepsiCo, amb la barbàrie sobre el territori ancestral mapuche en un conflicte que té més de 100 anys d’antiguitat i va néixer amb la Conquesta del Desert.

La Patagònia Argentina és la regió més despoblada del país i està reclamada pels clans mapuches, als quals es va arrencar de les seves terres a foc i sang.

Una peça de teatre documental que ha comportat una gran tasca d’investigació dels creadors, que han viatjat pel territori argentí recollint testimonis del vandalisme que ha sofert la població mapuche autòctona, per part de l’imperi Benetton. Una població que el dia d’avui continua en lluita, reclamant inútilment, per mitjans legals el que els pertany i ocupant tímidament unes terres que són seves.

Una proposta que ens fa observar amb altres ulls aquesta marca coneguda arreu del món per l’impacte de la seva controvertida i “colorida” publicitat. Un imperi que gestiona des d’Europa el destí d’una població que els hi fa nosa, i no estan disposats a permetre que recuperin les seves terres i la seva cultura encara que per fer-ho hagin de matar, saquejar, incendiar …..

Una posada en escena minimalista, on els dos creadors van construint l’escenografia al mateix temps que ens van donant dades en l’audiovisual i ells ens donen testimoni de les persones amb què han pogut parlar (els noms que apareixen són els reals). Potser un dels aspectes que menys ens han agradat és l’expressivitat com a “actors” dels dos creadors, que sovint resten estàtics quan la representen a l’escenari, malgrat que ja hauríem d’estar acostumats, perquè no és la primera vegada que els veiem actuar.

Dibuixen un mapa, construeixen cabanes, planten arbres, dibuixen un llac, aixequen edificis …. Acompanyats d’una magnifica i molt bella il·luminació d’Ana Rovira.

Una idea magnífica per donar llum a una barbàrie que ens era desconeguda i que esgarrifa.

L’únic però és, potser, la durada de la proposta i l’excés de text escrit que en molts moments ens fa difícil seguir el que els dos creadors fan a escena, llegint al mateix temps el que surt en pantalla.

De ben segur que ara mirarem els anuncis de Benetton amb uns altres ulls …..

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Tierras del Sud