Jonathan Larson va escriure Tick, tick… Boom! com a monòleg musical i autobiogràfic, però després de la seva prematura mort -just abans d’estrenar Rent a l’Off Broadway- la productora Victoria Leacock li encarrega a l’escriptor David Auburn que reconverteixi l’obra en una peça per a tres personatges. I així és com ha arribat fins a nosaltres… Una peça que ens parla de l’èxit i del fracàs, de l’Amèrica dels noranta, de la Sida, de les relacions personals i laborals… i en definitiva, de l’amor per la música. Ferran Guiu ha tingut en compte aquesta última idea i ha ideat un muntatge simple i efectiu, en el que les cançons esdevenen protagonistes. Unes cançons, per cert, que passen del rock a moments de gran musical, com el tema Sunday (un homenatge claríssim al compositor Stephen Sondheim) o la introducció de Superbia. En aquest sentit, les interpretacions d’un imparable Xavi Duch, de Lourdes Fabrés i Marc Pociello acaben de fer la resta i omplen d’emoció diversos passatges de l’obra. És cert que hi ha algun problema de volums i que les lletres no són sempre prou intel·ligibles, però està clar que un musical intimista com aquest requeria un espai petit i un tractament com el que finalment se li ha donat.
Enllaç copiat!